El pròxim dia 28 d´octubre seran beatificats 498 màrtirs de la República i la Guerra Civil espanyola. Hi ha iniciades altres 2.000 causes i en total la xifra pot ascendir a 10.000! L´Església catòlica no baixa mai la guarda i nosaltres tenim la obligació de respondre-li com a un contrincant polític més, una cosa que en aquest país no es fa.
Durant l´acte de presentació de la cerimònia per la qual ja s´ha confirmat la presència de 20.000 peregrins espanyols a Roma, monsenyor Vicente Cárcel Ortí es va manifestar en aquests termes: “La persecución religiosa [en temps de la República] fue la mayor conocida en la historia de España, y quizá en toda la historia de la Iglesia católica” (La massacre de la Saint Barthélemy, dels protestants pels catòlics, i tantes massacres perpetrades durant segles on el catolicisme -llevat dels primers temps mitificats- ha estat botxí abans que víctima, de tota evidència, no són persecucions religioses i no fan part de la història de la Iglesia católica).
I monsenyor persegueix: “La ola revolucionaria pudo estimarse ciega, arrolladora e incontrolada en los primeros momentos. La sistemática destrucción de templos, altares y objetos de culto ya no es obra incontrolada. Mas la participación de organismos oficiales deja de tener explicación posible, para situar al Gobierno de la República ante el dilema de su complicidad o de su impotencia”.
I què creu monsenyor que era per part del govern de la República, havent de fer front a l´aixecament militar, la intervenció de les forces de l’Eix, i una revolució desencadenada pel mateix cop d’Estat, complicitat o impotència? Quin cinisme.
Així mateix, el portantveu de la Conferència Episcopal Juan Antonio Martínez Camino, per la seva part, afirma: “La plaza de San Pedro no aparecerá vacía. La ceremonia y la fiesta serán grandes, porque grande es la página de la historia de la Iglesia en España que en ellas se refleja”.
Quan Martínez Camino parla d´una gran pàgina de la història de la Iglésia a Espanya es refereix sens dubte a les declaracions del cardenal de Sevilla Pedro Segura el 1931, tot just proclamada la República: “Que la ira de Dios caiga sobre Espanya si la República persevera”, o a les del bisbe Pla i Deniel, futur cardenal, més tard procurador i membre del Consejo del Reino, que va escriure el 6 de novembre de 1936: “Con los sacerdotes han marchado a la guerra nuestros seminaristas. ¡Es guerra santa! Un día volverán al seminario mejorados. Esta gloriosa diócesis, con su dinero, con sus edificios, con todo cuanto es y tiene, concurre a esta gigantesca cruzada”.
En lloc d´intentar perpetuar la Cruzada, si fos creient, em preocuparia de buscar les raons profundes i les solucions a un anticlericalisme tan violent i tan arrelat al llarg de la nostra història en les classes populars que sistemàticament han passat a l´acció a la primera ocasió, probablement perquè sempre han trobat l´Església catòlica al costat -si no al davant- dels seus enemics seculars, sempre els mateixos i sempre defensant els mateixos interessos. I encara avui continua i no se´n amaga (l´ofensiva contra la Llei de la Educació de la Ciutadania n´és l´últim episodi).
Per sort, estem vivint una altra època. I la resposta a la indecència de perpetuar la Cruzada a aquestes alçades -quan encara hi ha cossos de republicans abandonats a les cunetes- és simplement de perdre-li el respecte a aquesta gent. I una altra cosa que personalment no els perdono: que el seu comportament, en aquest tema i en tants altres, m’obligui a esdevenir intolerant.
This entry was posted on Dilluns, octubre 8th, 2007 at 23:21 and is filed under Memòria històrica. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.