Rosa Montero, en un article publicat a El País setmanal fa taula rasa de totes les cabales, faules i estupideses que han circulat sobre els càtars transformant la seva història en contes pseudo-esotèrics, sectes, desaparicions de Sant Grials i societats clandestines que custodien tresors imaginaris.
Res més lluny de la veritable història dels Bons Cristians o Bons Homes i Bones Dones com ells mateixos s´anomenaven.
En un moment on es produïa un verdader renaixement social i cultural al Languédoc francés, a la Corona d´Aragó i el nord-est d´Itàlia, tot aquest moviment de progrés protagonitzat per la burgesia i la noblesa provençal havia de tenir forçosament una vessant religiosa en una època on ser ateu era impensable. I els cristians que encarnaren aquesta revolució foren els càtars. Gent, com diu Montero, “asombrosamente avanzados para la época”…”herejes muy intelectuales, muy racionales; tradujeron las Escrituras a las lenguas romances; consideraban que adorar la Cruz, un instrumento de tortura, era algo perverso y rechazable”. Tampoc creien en l´Infern del que deien era un invent de l´Esglesia per aterroritzar a la gent i mantenir-la sotmesa al poder (com d’altres més tard, parlarien d’òpium del poble…) Pensaven que Deu era pura bondat i per consegüent s´oposava a tot tipus de violència.
La potència de l´Església no ho podia tolerar, Innocent III que havia declarat la “plenitud de poders de la Santa Seu sobre els sobirans” i s´havia auto nomenat “Cap d´Europa” convocà una creuada i els exèrcits papals i del rei de França ofegaren els càtars en un bany de sang, i per si no era prou, a continuació, va crear la Inquisició. Quan els guerrers marxaven dels pobles, arribaven els inquisidors! I així fins l´ultima batalla, fins l´últim niu d´heretges, Motségur.
I aquí ve una conclusió que Rosa Montero no treu, es queda a la Edat Mitjana. Totes les cabales i estupideses que s’han anat creant sobre el moviment càtar al llarg de segles fins als nostres dies no sorgeixen per generació espontània; darrera de tot això, hi ha un poder civil i religiós vencedor, potent, que suscita, fomenta i recompensa totes les fàbules i estupideses amb un sol i únic objectiu, fer passar a un segon pla les atrocitats comeses i justificar, a posteriori, l´injustificable. I per a aquesta tasca no fan falta directrius però tampoc falten mai diners, prebendes i honors capaços de convèncer les èlits més escrupoloses i les ments més priviligiades, excepte comptades exepcions que no es deixen portar per la corrent i que ens “salven els mots” com deia el poeta.
Repasseu al llarg dels segles la història de la Humanitat. Des de les més antigues civilitzacions, els vencedors han volgut passar sempre a la Història com els bons, els “civilitzadors”. Els vençuts, sistemàticament els han fet passar com els primitius, els bàrbars, els fanàtics. Foren quins foren, o foren com foren els uns i els altres. I això fins els nostres dies. El nostre món judeocristià occidental, amb els seus intel·lectuals i escriptors, als quals s´afegí el segle passat la industria del cinema, ens han fabricat des de indis cruels, asiàtics torturadors, anarquistes sense ànima, comunistes despietats, i musulmans traïdors.
Que no és tan evident i simple com ho escric? Per descomptat!