Hi ha lleis i lleis. Per exemple les del divorci, les de la regulació de l´avortament, les que autoritzen el casament homosexual. Són lleis que amplien o garanteixen simplement els drets dels ciutadans, lleis que no obliguen a fer el que en consciència un no vol o no pot fer. Lleis que no forcen ningú a divorciar-se, a avortar o, a cap homosexual o heterosexual, a casar-se.
Aquestes lleis -en aquest país al menys- han estat votades totes per l´esquerra i en contra de l´opinió de la dreta que amb el veredicte de les urnes cada quatre anys, no s´ha atrevit a abolir les dues primeres quan ha estat al poder. Altra cosa seria si tornéssim a la situació pre democràtica que vam conèixer… Aquí no cap el menor dubte vist el comportament del Partit Popular al País Valencià o a la Comunitat de Madrid.
Al País Valencià el PP ja té un projecte de Llei de Protecció a la Maternitat i la Paternitat en la seva ofensiva contra la reforma de l´avortament.
No tenen dret a fer-ho, diran les bones ànimes? Sí, però no de la manera que ho han previst fer perquè no s´acontenten d´ajudar la mare que no vol avortar. Com diu El País, “es una ley volcada en sus 29 articulos en tratar de que no se aborte, aunque sin referencias a educación sexual o el uso de contraceptivos”. En efecte la llei preveu un entramat destinat a involucrar i subvencionar a organitzacions antiabortistes, ames de casa conservadores, vinculades a l´Església, a reclutar voluntaris; tot, destinat a perseguir i dissuadir de manera coercitiva les gestants que tinguin la intenció d´avortar. No voldria ser dona, avui, al País Valencià.
La sort que tenim tots és que l´esquerra no actua de la mateixa manera. Lo del PP és un nou Auxilio Social al més pur estil falangista que l’havia heretat del nazisme. És un comportament guerra civilista. Car si l´esquerra al poder no s´acontentés de proporcionar eines per a permetre a cadascú d´exercir la seva pròpia llibertat i actués amb el mateix esperit de voler imposar els seus postulats a la gent, ja la tindríem armada; i si la situació internacional fos altra també, com el 36.
En front d´aquest ambient d´intolerància sufocant només la Universitat de València sembla salvar la dignitat i exercir el seu rol de garant de la racionalitat i de la llibertat. Al mateix temps que des de la Conselleria de Benestar Social, s´elabora aquest Projecte de Llei, la Universitat ha investit honoris causa l´etòleg, divulgador científic i activista ateu, Richard Dawkins, un home que els lectors de la revista Prospect van designar el 2004 com l’intel·lectual més important d’Anglaterra i que a València va dir:
– “Com es pot sostenir que els condons agreugen la sida? El Papa és estúpid, ignorant o malintensionat.”
– “Si la gent es pren seriosament les seves paraules, Benet XVI serà responsable de la mort de milers, potser milions de persones.”
– “La societat accepta que diguem el que pensem de qualsevol cosa, menys de la religió. Aquesta doble moral s´ha d´acabar.”
Es va permetre parlar amb una llibertat que desitjaríem trobar amb més freqüència als mitjans de comunicació, encara que només fora per arribar a un cert equilibri mediàtic.