No fa temps escrivia que tindrem Convergència per estona. I escoltant el discurs d’investidura de Mas em ratifico amb la meva opinió . I no tant pel que ha dit, sinó pel que no ha dit i, com sempre, per la poca transcendència dels seus compromisos. I comparant la civilitzada passassió de poders del president Montilla i dels socialistes amb les anteriors de CiU em ratifico també amb la idea que sempre he tingut de qui millor defensa el país perquè s’identifica amb la seva gent és l’esquerra; els altres, els que sempre tenen el país a la boca, allò que acaba imposant-se són els interessos.Socialment el programa de Mas és conservador, això tampoc és cap notícia com li han fet remarcar els portaveu del PSC i d’ IC- EU: tendència a la privatització i reducció de l’administració, etc… Amb la crisis CiU pretén no dedicar un euro més a la política social; ara bé, el candidat a la presidència de la Generalitat no considera que que no cal esperar sortir de la crisi per poder efectuar la supressió de del impost de successió per les herències de més de dos milions d’euros. En aquest tema, el decret fins i tot ja potser estigui preparat!
D’altra banda Mas ha tingut l’habilitat d’apropiar-se el principi del “dret a decidir” que els socialistes catalans mai haurien d’haver abandonat ja que consideren Catalunya una nació, o a menys que això del federalisme sigui simplement anecdòtic pel socialisme. Per si ora poc, Mas s’ha tret un nou concepte de la manega. A la transició espanyola oposa la “transició catalana”! En que consisteix? Ni potser ell mateix ho sap ni li interessa saber-ho,i ni al seu electorat tampoc! A aquest, pel que fa al nacionalisme no li cal lletra, amb la música en té prou! La tònica general del discurs , tan en aquest tema com socialment , ha estat la seva poca contundència. El trist és que sobre Catalunya no hi ha una paraula que un partit com el PSC -inclús amb la seva versió actual que no peca d’un catalanisme diguem-ne desbordant , no pogués subscriure mot per mot. Ja ho sabíem abans d’escoltar el candidat , però desprès de parlar per no dir res, o millor, per dir únicament tot allò que no compromet, queda més evident que el silenci del PSC sobre el tema nacional durant tota la campanya electoral responia a una voluntat conscient d’abandonar un govern que interessos –“superiors”- no aconsellaven mantenir. En aquestes eleccions hem assistit a un veritable suïcidi. El discurs de Mas és, si no exactament en el fons, sí en la seva forma d’inconcreció la que ha vingut mantenint el pujolisme al poder durant trenta anys. I no ens enganyem, el PSC està en una cruïlla. El seu electorat és suficientment polititzat i madur per saber defensar la plaça que li correspon a Catalunya en una Espanya federal. El que ha demostrat no tolerar és que els seus representants es supeditin a uns interessos estranys. Ino no oblidem que és el catalanisme avalat per l’alcalde Pasqual Maragall que va poder trencar l’inèrcia de les victòries de CiU. D’ençà, es vulgui o no, el PSC, malgrat la dignitat en el seu càrrec del president Montilla ha donat crèdit a un sucursalisme que la majoria del poble català acaba de refusar clarament. El discurs de CiU té l’ambigüitat que caracteritza el seu electorat conservador. Els electors socialistes catalans tenen la virtud de votar socialista a unes autonòmiques quan el PSC no amaga el seu catalanisme o no el supedita a interessos aliens, i continua votant socialista a les generals. Si els electors socialistes de la resta de l’Estat no voten socialista és un problema del PSOE que el PSC no pot resoldre ni sacrificant el seu paper de partit català i d’eix central de la política catalana. Si el socialisme espanyol i el català comprenen això, trobaran la solució per fer d’Espanya un Estat plurinacional , i si no, la societat catalana, sense el menor dubte, continuarà evolucionant al marge d’una Espanya on el PP es troba còmode ompli nt dels seus valors tradicionals salvaguardats pel franquisme, i on el PSOE té por de fer valer les seus valors de laïcisme, de llibertat, i la riquesa del multilingüisme que caracteritza l’Espanya de la pluralitat, de la modernitat i idel progrés.
Benvolgut Àngel,
Força d’acord amb el teu escrit.
Hem de constatar que el Sr. Mas n’ha après molt. Just és reconeixer-ho. Dius que el discurs fou conservador: lògic.
Dius que el Sr. Mas “ha tingut l’habilitat d’apropiar-se del dret a decidir que els socialistes mai haurien d’haver abandonat” Cert.
Dius”el silenci del PSC sobre el tema nacional…” i parles de “suicidi”. Son molts els que m’han confessat la seva recansa a votar socialista (pot ser per respecte al dret al suicidi ?).
Penso que els distanciaments han estat evidents. Distanciament del partit en relació al motiu primer de la seva existència. Distanciament del seu electorat com a col·lectiu i distanciament en casos individuals. Ningú no s’atrevirà a dir que el col·lectiu votant s’equivoca. No atribuim tampoc tota la culpa a l’individu distanciat.
Malhauradament a vegades calen sacsejades fortes per despertar.
Amb tot el respecte i amistat.