D'un temps, d'un pais

No fa temps escrivia que tindrem Convergència per estona. I escoltant el discurs d’investidura de Mas em ratifico amb la meva opinió . I no tant pel que ha dit, sinó pel que no ha dit i, com sempre,  per la  poca transcendència dels seus compromisos. I comparant  la civilitzada passassió de poders del president Montilla i dels socialistes amb les anteriors de CiU em ratifico  també amb la idea que sempre he tingut de qui millor defensa el país perquè s’identifica amb  la seva gent  és l’esquerra; els altres, els que sempre tenen el país a la boca,  allò  que acaba imposant-se són els interessos.Socialment el programa de Mas és conservador, això tampoc  és cap notícia com li han fet remarcar els portaveu del PSC i d’ IC- EU: tendència a la privatització  i reducció  de l’administració, etc… Amb la crisis  CiU pretén no dedicar  un euro més a la política social;  ara bé, el candidat  a la presidència de la Generalitat no considera que que no cal esperar   sortir de la crisi per poder efectuar  la supressió de del impost de  successió  per les herències de més de dos milions d’euros. En aquest tema, el decret fins i tot ja potser estigui preparat!

D’altra banda Mas ha tingut l’habilitat d’apropiar-se  el principi del “dret a decidir” que els socialistes catalans mai haurien d’haver abandonat ja que consideren Catalunya una nació, o a menys que això del federalisme sigui simplement anecdòtic pel socialisme. Per si ora poc,  Mas s’ha tret un nou concepte de la manega. A la transició espanyola oposa la “transició catalana”! En que consisteix? Ni  potser ell mateix ho sap ni li interessa saber-ho,i ni al seu electorat tampoc! A aquest, pel que fa al nacionalisme no li cal lletra, amb la música en té  prou! La tònica general del discurs , tan en aquest tema com  socialment , ha estat la seva poca contundència. El trist és que sobre Catalunya no hi  ha una paraula que un partit com el PSC -inclús amb la seva versió actual que no peca d’un catalanisme diguem-ne desbordant , no pogués subscriure mot per mot. Ja ho sabíem abans d’escoltar el candidat , però desprès  de parlar per no dir res, o millor, per dir únicament  tot allò que no compromet, queda més evident que el silenci del PSC sobre el tema nacional durant tota la campanya electoral responia a una voluntat conscient d’abandonar  un  govern que  interessos –“superiors”-  no aconsellaven  mantenir. En aquestes eleccions hem assistit a un veritable suïcidi. El discurs de Mas és, si no exactament en el fons, sí en la seva forma d’inconcreció la  que ha vingut  mantenint el pujolisme al poder durant trenta anys. I no ens enganyem, el PSC està en una cruïlla. El seu electorat és suficientment polititzat i madur   per saber defensar la plaça que li correspon a Catalunya en una Espanya federal. El que ha demostrat no tolerar és que els seus representants es supeditin a uns interessos estranys. Ino  no oblidem que és el  catalanisme  avalat per l’alcalde Pasqual Maragall que va poder trencar l’inèrcia  de les victòries de CiU. D’ençà, es vulgui o no, el PSC, malgrat la dignitat en el seu càrrec del president Montilla ha donat crèdit a un sucursalisme que la majoria del poble català acaba de  refusar clarament.  El discurs de CiU té l’ambigüitat que caracteritza el seu electorat conservador. Els electors socialistes catalans tenen la virtud de votar socialista a unes autonòmiques  quan el PSC  no amaga el seu catalanisme o no el supedita  a interessos aliens, i continua votant socialista a les generals. Si els electors socialistes de la resta de l’Estat no voten socialista és un problema del PSOE  que el PSC no pot resoldre ni sacrificant el seu paper de partit català i d’eix central de la política catalana. Si el socialisme espanyol i el català comprenen això, trobaran la solució per fer  d’Espanya un Estat  plurinacional , i si no, la societat catalana, sense el menor dubte, continuarà evolucionant al marge d’una Espanya  on el PP es troba còmode  ompli nt dels seus valors tradicionals salvaguardats  pel franquisme,  i on el PSOE té por   de fer valer les seus valors   de laïcisme, de llibertat, i  la riquesa  del multilingüisme  que caracteritza l’Espanya  de la pluralitat, de la modernitat i  idel progrés.

This entry was posted on Divendres, desembre 24th, 2010 at 11:05 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.