El Vaticà i la jerarquia de l´Església espanyola han condemnat el naixement d´un nadó amb possibiltats terapèutiques. Amb la seva oposició, no dubten en condemnar els pares de la criatura, si haguéssin volgut “salvar la seva anima”, a:
– renunciar a tenir un segon fill
– arriscar el naixement del nen amb la malaltia hereditària que afecta el seu germà gran
– renunciar a la possibilitat que el nadó pugui salvar el seu germà gran
El president dels bisbes, Rouco Varela ha expressat la posició de l´Església en aquests termes brutals, capaços de traumatitzar de per vida el nou nat si mai creu en la paraula “divina”: el necessari rebuig d´embrions, ha implicat “matar els seus propis germans”.
Anava a escriure que estava convençut que no caldrà esperar 400 anys -contràriament al cas de Galileu Galilei– per veure l´Església rectificar el seu despropòsit -en aquest cas ètic més que cièntífic- quan un amic em recorda que absolució”¦ absolució del científic, res de res.
La comissió nombrada pel papa Joan Pau II va justificar el 1992 la condemna i va evitar una rehabilitació plena apel·lant a que Galileu no tenia els arguments científics per demostrar que els planetes giravaven a l´entorn del Sol. El propi cardenal Ratzinguer, prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe ho havia expressat, el 1990, de la següent manera: “A l´època de Galileu l´Església fou molt més fidel a la raó que el mateix Galileu. El procès de Galileu fou raonable i just.”
En d´altres paraules: si Galileu Galilei no va poder demostrar que tenia raó, per l´Església, 400 anys més tard, la raó la continua tenint qui no l’ha tinguda mai! No és estrany doncs constatar, en aquelles societats on domina les consciències, la poca capacitat que té l’Esglesia d’evitar que accepten majoritàriament axiomes com: qui no pot demostrar la seva innocència és culpable, o més val un inocent a la presó que un culpable en llibertat. I així, tot un món de valors, molt allunyat de l’humanisme més elemental.
Actituds com aquestes expliquen moltes coses. Entre d´altres que l´Església duri des de fa 2.000 anys amb la complicitat dels poders de torn.
Per cert, llegint a El País un article de Paolo Flores d´Arcais, filòsof, periodista i editor italià, he après una cosa. Sabeu fins a quan la pena de mort ha estat en vigor a la Ciutat del Vaticà? Fins 1969! Fins fa quatre dies, ni ells van respectar el “No matarás” en les seves lleis i continuen frenant el progrés oposant-se a la destrucció d´uns embrions o justificant els sofriments innecessàris. En fi.
Segur que, amb els segles de rodatge que porten, per aquesta contradicció també tenen una explicació; i d’una elevadíssima espiritualitat!
I desprès es queixen que els del Polonia es mofen del Papa i que no és fiquen amb els altres representants de les altres religions… Doncs que no és fiquin ells on ningú els hi ha demanat la seva opinió, que tampoc ho han fet els representants de les altres religions…
Senyor Marius Viella, m´he vist en l´obligació de treure els tres llargs articles que vareu penjar aquí mateix, darrere aquest text sobre el naixement d´un nen amb possibilitats de salvar el seu germà gran.
Els seus tres llargs articles tractaven: el primer, d´economia; el segon discorria contra el govern de la Generalitat; i el tercer parlava del famós 3% de comissions (debatut fa temps al Parlament) i altres temes.
Considero que el vostre procediment és pot assimilar a un abús de confiança i li suggereixo:
Que en el futur, l´escrit que pengeu a un article d´aquest bloc sigui un comentari tan crític com vulgueu (no faltaria més!) però sobre el tema tractat a l´article o la manera de tractar-lo.
Que si teniu en carpeta molt de material per publicar, us suggereixo que editeu el vostre propi Bloc.
Podeu estar segur que en aquest cas, si veig la necessitat de fer-vos un comentari, ho faré en molt de gust però respectant les formes.