És evident que la reforma que preconitza el PSC sembla una bona iniciativa perquè les coses sempre val la pena de fer-les bé. Això sí, encara que els nous diputats comencessin a treballar-hi d’immediat desprès de la constitució del nou parlament, la reforma envia un eventual referèndum “legal” a les calendes gregues, com reconeix el mateix Pere Navarro.
El procediment per arribar-hi a la reforma sembla una veritable broma, i si no, llegiu, no m’ho invento, ho explica la premsa:
Un cop validada la proposta de modificació pel Parlament , aquest l’hauria d’enviar al Congrés, on dos terços de diputats haurien de posar-se d’acord per redactar un nou text que es sometria a referèmdum. I aquí no s’acaba la història, car després s’hauria de dissoldre el Congrés, convocar noves eleccions estatals i a més, que la cambra entrant tormés a votar la reforma de nou per dos terços de vots un altre cop! De qui es pretenen burlar?
Vist això, entren ganes de recordar-se no de les mares sinó dels Pares de la Constitució, i el que no diu el diari, és si al final del periple no poden venir aquests tres del Constitucional que apareixen la foto de la contrabarrera de la plaça de toros Las Ventas de Madrid per carregar-s’ho tot, com van fer amb el nou Estatut de Pasqual Maragall.
Així doncs, els diputats partidaris del dret a decidir, o a escollir o com ho vulguin dir, no haurien de perdre un instant per preparar una consulta legal o “il·legal” tan se val -la Generalitat és Estat- que mostri als ulls de l’opinió internacional el que volen ser els ciutadans de Catalunya, convençuts de que siguin els que siguin els resultats de la consulta tothom els acceptarà com persones civilitzades, i si cal, seuran a la taula de negociacions que exigeixen els temps!
A la fotografia, tres elements del Tribunal Constitucional fumamt-se un puro des de la contra barrera de Las Ventas de Madrid.