He anat a la FNAC a comprar uns llibres per fer algun regal en aquestes festes quan m´he trobat amb una novetat: han posat, per enregistrar i pagar el mateix client les seves compres, unes màquines enregistradores/cobradores automàtiques.
La primera operació consisteix a passar les etiquetes dels productes per un escaner, operació senzilla tractant-se de superfícies planes com els llibres. A continuació introdueixes la teva tarja bancària i finalment… una dependenta et controla el carnet d´identitat i et fa signar el rebut!
Tot i que uns cartells indiquen que es tracta d´agilitzar els pagaments i evitar les cues, ara per ara, es tarda més en aquest sistema que si totes aquestes operacions compartides les hagués realitzat el personal especialitzat. Però temps al temps ja que en realitat les caixeres i caixers de les grans superfícies poden tenir els dies comptats. Aviat tots tindrem el DNI digital; controlar que el titular d´aquest document correspongui al de la tarja, no serà cap problema (el problema per la seguretat del nostre compte bancari serà de perdre els dos documents de cop). I pel que fa a la signatura del rebut, avui, al Mercadona del meu poble ja ho tenen resolt, et fan firmar amb un llapis electrònic sobre una petita pantalla digital. El lloc de treball d´aquests dependents perilla, com perilla el de molta altra gent i no únicament per la crisi actual. Fins on? Fins on arribi la imaginació i el mateix progrés tècnic.
Contràriament a la reacció pessimista d´alguns, la meva no deixa de ser d´alguna manera optimista. Nosaltres, com se sol dir, no ho veurem, però arribarà el dia (ja ho sé, s´ha dit i repetit) en que el mateix progrés tècnic farà social i humanament insostenible l´existència de la situació actual en la que uns (una minoria) disposen i acumulen capital i poder de decisió (la democràcia intenta sense aconseguir-ho retallar aquest poder) i els altres, la immensa majoria, únicament tenen la capacitat de treball. Una capacitat cada cop menys necessària en tasques de poc valor afegit intel·lectual.
El mal és que la solució no arribarà per les bones, de manera civilitzada, i aquí, el meu optimisme es matisa. En cada etapa econòmica els potentats tiren de la corda fins al límit de la revolta de les seves víctimes. I molt em temo que continuarà. Però hi ha una evidència: el progrés no pot deixar més gent fora del sistema que dintre. I la lògica del progrés -que està prenent una corba exponencial impressionant- i del capitalisme, ens porta a aquesta situació absurda, una situació per altra part absolutament inaguantable.
De moment, i per d´altres poderoses raons -el desastre financer de les teories neoconservadores- alguns es recorden de Marx i no precisament de Groucho.
I nosaltres, que podem fer nosaltres, de moment? Com a mínim prendre consciència de qui és qui, qui fa què, i no equivocar-se i empènyer en la bona direcció.
This entry was posted on Dimecres, desembre 17th, 2008 at 19:35 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.