Sota el títol “M´agrada aquest Montilla”, el 8 del passat mes de gener, comentava unes de les frases del president: “S´ha de deixar ben clar que no subordinem ni subordinarem la política catalana a la lògica de la política espanyola”. Frases com aquesta i la de que “la Generalitat no serà moneda de canvi en un eventual pacte entre el PSOE i CiU” no denoten ni anti-espanyolisme ni pro-catalanisme, ni el contrari. Denoten sentit comú i rigor de governant que es deu als seus electors.
Ahir el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, a l´11è Congrés del seu partit, va continuar el seu discurs:
“Els socialistes catalans t´estimem molt (va dir a Rodríguez Zapatero) t´estimem molt, però encara estimem més a Catalunya i els seus ciutadans, els estimem apassionadament, ens devem a ells, ens devem als seus problemes, a les seves expectatives, a les seves justes demandes, a la seva cultura, a la seva llengua i al seu Estatut, que defensarem amb totes les nostres forces.”
“No veiem la política com l´art del possible, sinó com l´art de fer possible el necessari, el que és just, i si Catalunya negocia no és per a que tot segueixi igual”.
Aquestes frases no són altra cosa que la confirmació i la ratificació del que ha vingut dient el president de la Generalitat des del primer dia que fou investit en el càrrec. Alguns periodistes semblen descobrir-ho. Més val tard que mai. Són també però, l’expressió d’una política que ve de lluny, des dels inicis de la transició.
Jordi Barbeta, a La Vanguardia, acaba la seva crònica sobre el Congrés amb aquesta frase: “L´esperit del 20 de juliol recordarà el dia en que el socialisme català arrancà amb un nou projecte polític”.
Com? Quin nou projecte? El projecte que defensa el president Montilla és el mateix que es va posar en marxa el primer dia de la creació del PSC. No és diferent.
Hi ha una sola diferència. No sé si és políticament correcte dir-la, però la diré. Durant anys el PSC s´ha presentat a les eleccions autonòmiques amb un projecte catalanista d´esquerres com el que defensa el president Montilla, amb les més que reticències però d´una oposició interna del sector formalment més esquerrà; i es perdien les eleccions catalanes. La gran diferència d´avui, és que el PSC defensa el mateix projecte amb el suport del sector més catalanista en bloc, darrere la direcció. Queda per veure quins en seran els resultats electorals.
No es tracta de donar faltes i bones però sí de restituir els fets tal com són i de donar a cadascú el que ha sembrat.