Segons Xavier Bru de Sala és el que farà un dia d’aquests Artur Mas pel que fa al soberanisme. Bru de Sala creu que Mas és Sobiranista si bé afegeix que hi ha moltes classes de sobiranistes; entre d’altres, cito el seu article a El Periodico, on inclou de menys a més “els partidaris de l’Espanya confederal, els sobiranistes parcials,els graduals i els independentistes. Entre aquests últims hi ha segons ell els de saló, els oportunistes, els precipitats, els impacients, els somiadors, els del mitjà o llarg termini, els de les calendes gregues. “
En quin grup es troba el president de la Generalitat Artur Mas? Bru de Sala no ens ho diu. Tampoc ens diu si “l’autodenominada transició natural sense límits de Mas” és maquillatge retòric o ferm propòsit. Això sí, Bru afirma que Mas anirà a votar el dia del referèndum sobreCatalunya. Home, si no en diu altra! Si Mas ha tingut l’astúcia que no han tingut d’altres de fer bandera, així formulat, del dret elemental a decidir, seria de poc sentit quedar-se a casa el dia de la votació quan sap que no hi poden haver conseqüències, que en les condicions actuals, si els altres volen, és un bridis al sol i que sempre podrà continuar mantenint l’equivoc que tants redits a donat a CiU des del temps de Pujol; mantenir l’equivoc que és justament el que fa Bru de Sala i tots els comentaristes com ell en els seus articles, mantenir l’equivoc sobre el sobiranisme de CiU. Fa trenta anys que dura la farsa d’un nacionalisme de la coalició convergent sense cap compromís concret el que li permet evitar de tenir cap altre discurs. Davant d’aquest panorama trobem un PSC que mesura les seves paraules al mil·límetre. Inclús la part més catalanista .Si Catalunya és un país socialment majoritari d’esquerra i centresquerra, com és que ha tornat al centredreta tal com diu Nou Cicle al seu manifest Punt i seguit? Un manifest que avança en aquest temps de crisi uns arguments socials de pes per explicar-ho que són vàlids a Catalunya i a tots els països on governa la l’esquerra. Però a Catalunya hi ha també d’altres causes, una evolució de la societat que la direcció actual del PSC no ha captat o ha considerat convenient no captar.
Però això que sí deixa clar el manifest de Nou Cicle , aquí sí, no com diu Bru de Sala Que farà Mas amb el seu sobiranisme, és intentar posar el comptador de la política de l’esquerra i principalment del dPSC a zero de cara al proper congrés del partit desprès del resultat de les últimes eleccions. I Nou Cicle ho fa de manera intel·ligent, no donant ormules ni receptes partidistes que poden dividir d’entrada les forces que vol unir , sinó centrant-se en els canvis necessaris a l’eina,és a dir al mateix PSC, per posar aquest en condicions de poder fomentar, rebre i assumir les solucions elaborades pels seus militants al proper congrés i per les forces progressistes de la societat catalana. No hi ha una paraula en el manifest que pugui donar peu a qualsevol intent de divisió interna ni que pugui suscitar reticències en les forces que Nou Cicle crida a participar. Els partits de progrés i òbviament el PSC han de procedir a una renovació organitzativa profunda . Com diu el manifest, “d’estructures jeràrquiques han de passar a organitzacions horitzontals, obertes i en xarxa interactiva, flexibles i pluriformes, unint en un projecte polític comú a grups territorials, sectorials i d’opinió, a associacions socials i culturals. Optimitzant la màxima democràcia col·lectiva i la màxima interlocució amb la societat.” Els obstacles a superar són clars. Cal deixar enrere tota deriva burocràtica, tota falsa seguretat, tota restricció conservadora, tot sentit patrimonial; cal un PSC federador, que impulsi un nou civisme actiu i una aliança permanent de la gent d’esquerra. Per això el manifest rebutja una coalició de caràcter superestructural com el “tripartit” de 2003 a 2010. Vol una aliança basada en un ample moviment social per la justícia i el ple autogovern de Catalunya, amb un projecte nacional compartit que, eventualment, pugui donar lloc a candidatures conjuntes i a eleccions primàries obertes a tota la ciutadania.
Aquesta aliança social i política ha d’aglutinar el PSC, els ecosocialistes i els sectors, enquadrats o no, que se situen en la cruïlla del centre-esquerra amb el catalanisme.
Un nou cicle ha de significar una gran batalla contra l’antipolítica i per la regeneració de la política democràtica a Catalunya. Nou Cicle considera que es necessita la renovació radical del PSC per “explicar, construir i desenvolupar pràcticament unes alternatives de progrés, en cada àmbit de la nostra societat i de les nostres institucions de govern nacionals i locals, mostrant que, enfront del retorn al passat que proposen les dretes, és possible una orientació de l’activitat productiva i de la vida social que estigui en mans dels interessos comuns de la majoria.”
Nou Cicle Considera que “el poble català pot estar a l’avançada d’aquest combat perquè és hereu d’una tradició llibertària i federal que sempre ha entès les coses “des de baix”, des de la societat. (…) El pluralisme de l’esquerra i del centreesquerra és enriquidor si agrega i crea sinèrgies.
El manifest no amaga les difucultats: “ S’ha de deixar enrere tota deriva burocràtica, tota falsa seguretat, tota restricció conservadora, tot sentit patrimonial.”
L’ aliança que preconitza el manifest ha de ser un desplegament unitari capaç de mobilitzar tota la gent que no es resigna a ser espectadora de la política, que s’oposa a un futur segrestat pels mercats. “
L’esquerra i el centre esquerra ha d’impulsar un nou pacte constitucional que comporti la transformació de l’Estat autonòmic en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, on Catalunya obtingui, en les estructures polítiques comunes, l’Estat que necessita com a nació.
Fins i tot avui un home de dretes com Manuel Milián Mestre pot escriure en un article titulat Problema d’Estat, no de Nació, constatant el desequilibri fiscal que existeix entre Catalunya i la resta d’Espanya des de sempre i “que és encara avui el nexe de la qüestió que segueix viu i ningú ha aconseguit posar-li segell. “ Una nació de nacions escriu Milián Mestre requereix un altre Estat, no el de 1978,”
Ha arribat el moment de disposar de l’estudi documentat i rigorós del disseny d’aquest Estat plurinacional, i plurilingüistic. Una tasca que més que mai incumbeix al al PSC en la mesura que l’inercia del PSOE durant tants anys ha desprestigiat fins i tot el terme de federal.Potser sigui aquest estudi una de les primeres tasques que podria tenir sobre la taula el PSC que sortirà del proper congrés.