El Concert Paz sin Fronteras a Cuba on ha participat un grup de cantants, el colombià Juanes, promotor del concert i els espanyols Miguel Bosé, Luis Eduardo Aute i Victor Manuel, entre d’altres, és, no cal dir-ho, una excel·lent notícia. Corren, com diuen els diaris, vents d’obertura; i això sempre és bo.
I l’obertura va en els dos sentits. Cantants cubans, Pablo Milanés i Zenaida Romeu han obtingut permís del Departament d’Estat per actuar als Estats Units. No podem més que felicitar-nos perquè els intercanvis comportaran sense cap dubte, efectes positius en tots els ordres per la població de l’illa.
Ara bé, malgrat tots els guanys indispensables que comportarà la nova situació, em permeto formular una pregunta, no sé si políticament correcta a aquestes alçades. Passarà a Cuba el que va passar a l’extingida Unió Soviètica? En lloc de conservar els actius de l’antic règim (sanitat i educació garantides, una relativa igualtat -dintre de la penúria, és cert- etc…), i guanyar en democràcia, van llençar -com se sol dir- el nadó amb l’aigua bruta del bany. Amb més rapidesa que canta un gall sorgiren clans d’acaparadors i mafiosos als límits o sobrepassant la legalitat, tal com permet el capitalisme en nom de la llibertat. En poc de temps les disparitats s’accentuaren fins a límits inadmissibles: fortunes immenses per una banda i grups socials desvalguts per una altra. S’ emportarà l’adquirit el vendaval de llibertat també a Cuba?
Quina és la solució? Confesso que no en veig gaires; col·lectivament, solament poder elevar barreres de contenció als abusos del capitalisme; és el rol assignat a les esquerres. A títol individual, potser intentar salvar la pròpia ànima i com fa la religió, predicar.
Això sí, a ser possible, amb l’exemple!