El PSC des de fa massa temps ha optat per sacrificar els interessos electorals pel manteniment de l’aparell del partit. I això té difícil solución. Semblava clar i el recent elegit primer secretari, Pere Navarro, n’estava d’acord que s’organitzarien eleccions primaries a la francesa per elegir el candidat del PSC a la presidencia de la Generalitat. Això volia dir, eleccions a dues voltes obertes a la ciutadania. Ara, segons sembla, alguns s’han donat compte i Navarro en primer lloc no veu clar que el recent elegit primer secretari o sigui ell mateix es pugui imposar en una segona volta que sumi catalanistes i renovadors. I s’ha posat en marxa l’aparell a favor de primàries a una volta amb l’excusa de la “crisi” i el cost de les dues voltes!
Des de que tinc us de raó política he sentit dir que una elecció a dues voltes és la més democràtica: “a la primera volta s’escull i a la segona, s’elimina”, igual que per unes eleccions generals amb llistes obertes.
No sabem com acabarà la qüestió però si la majoria actual arribés a imposar primàries a una sola volta seria la prova per nou –si fes falta- que res hauria canviat amb el darrer congrés!
. Amb les primàries, el PSC té un altre tema pendent, el Concert. Més que d’ell el tema depèn de CiU i de si aquest partit vol, com seria desitjable, anar a Madrid tots plegats. Del PSC sí que depèn pronunciar-se per la hisenda pròpia o facitar-los un cop més la tasca als barons del socialisme estatal.