ElPeriódico)Els hereus del franquisme, els grans democràtes del Partit Popular han perdut la por. Els seus avantpassats s’ampararen a les armes i als i dictadors, Hitler a Alemanya, Mussolini a Italia i Franco a Espanya.
(ElPeriódico)
Ara, ells s’omplen la boca amb la paraula democràcia.
Signe dels temps.Però l’objectiu no ha canviat; és exactament el mateix i tots els demòcrates espanyols, polítics(barons del PSOE), escriptors (Almudena Grandes), cineastes (Almodóvar), cantants (Ana Belen i Victor Manuel) per citar uns quants noms, n’haurien de ser conscients. Però una cosa són els principis democràtics i una altra cosa els seus sentiments nacionalistes espanyols que nosaltres que no els hi neguem tal com ells neguen els nosaltres, o millor dit tal com ells deixen fer amb nosaltres. Des d’aquella època negra expressions com “rojos separatistas” han deixat elpas a recursos al Tribunal Constitucional d’una Constitució que el PP no va votar. Rajoy i el seu mentor Aznar s’acaben de declarar satisfets que “la Constitució no coneixi altra nació que l’espanyola”. Ara, això sí, el famós tribunal no accepta per Catalunya el terme nació però accepta la terminologia “societat catalana, poble català al costat de poble espanyol.A més de considerar-ho a primera vista de poc rigor” jurídic, com es menja això?
Una manifestació de les característiques de la del 10 de juliol és comparable a un segon referendum.
El president de la Generalitat i el portaveu del govern del tripartit Joaquim Nadal, malgrat les veus de satisfacció amb la sentència que provenen de La Moncloa acaben d’exigir-li a Zapatero que rescati la integritat de l’Estatut votat`pels catalans. Això pot ocasionar al Congrès un vot diferent entre socialistes catalans i espanyols. Si els partits catalanistes no són capaços d’unir-se per afrontar conjuntament a Madrid la pretesa legalitat d’una sentència barroera d’un tribunal en fora de joc ( en molt de temps la política espanyola no els oferirà millor casió) hauran demostrat un cop més que davant Espanya no fan el pes.
És solament a partir de que haurem retrobat la integritat de l’Estatut que hem votat i la dignitat, que, sobretot de cara a les eleccions, cadascú haurà d’exposar els límits que es fixa per Catalunya.