Quo vadis, Israel?

La resposta desproporcionada d´Israel als coets llançats per Hamàs, t´omple encara de més horror i menyspreu quan constates que la motivació de l´escalada bèl·lica dels dirigents de les forces polítiques israelianes tenen a veure amb la recerca de vots a les properes eleccions previstes pròximament al país!

Es necessita fortes conviccions -fruit de l´experiència de tota una vida- per no desenganyar-te, a vegades, de la política i dels polítics. Perquè, de la mateixa manera que constates que la democràcia és el pitjor dels sistemes a l´excepció de tots els altres (no és una simple frase), t´adones que és indispensable l´existència de la política i dels polítics. Si no es vol caure en una injustícia més gran, són tan necessaris a l´organització de la societat els uns com és indispensable l´altra.

I un motiu més per no dimitir de la presència de cadascú de nosaltres en el concert de veus d´una societat és que, ben mirat, els polítics són el reflex de la societat que els elegeix, i que la solució no està a les seves mans sinó a les nostres.

Són els polítics que potser es venen per uns vots però és la societat la qui disposa d´aquests mateixos vots. Malauradament, en la gestió política del dia a dia, la gent no se´n adona; solament en pren consciència en ocasions importants i comptades, com en motiu de tragèdies com aquesta o com la guerra d´Iraq per exemple.

Seran a temps els israelians de reflexionar cap on els porten les seves pors, per raonades que hagin pogut ser?

Leave a Reply