Benvolgut Joan Francesc:
Del que em dius al teu mail m’han sorprès dues coses, la primera que els meus comentaris eren ofensius, i ho lamente sincerament perquè pensava que eren simplement sincers. I la segona sorpresa ,ha estat allò que escrius de “guardar les distàncies”.
Contràriament a tu, a mi les teues idees m’interessaven. Tanmateix he de reconèixer que en general les idees de dreta me són indiferents o més ben dit, no m’afecten ni m’ofenen. Les que sí m’afecten són les idees de de la gent d’ esquerres, i no tant pel que diuen , sinó per allò que fan o deixen de fer! M’afecten tant, que sóc capaç d’abandonar, no les idees (solament amb el pas del temps i les circumstancies puc rectificar-les), sinó, abandonar per coherència, les organitzacions que deixen de complir-les i les traeixen.
I aquest malentès entre tu i jo (perquè no pot ser altra cosa), em permetràs que l’aprofite per expressar un cop més, i tornar a repetir i a escriure la diferència que sempre he vist entre el món de les esquerres i el món de la dreta; en el primer cas, al meu entendre primen les idees i l’interès general, i els individus pensen més en universalitzar drets per als altres que en ells mateixos ; i en el segon cas, la gent mostra una visió més egoïsta i personal de l’interès i probablement influènciats per la religió encarrilen els seus sentiments cap a la caritat en lloc d’ ampliar els drets, i sobretot interioritzen una concepció empresarial de la vida tan forta que els fa votar, una i altra vegada, als que consideren (i no s’equivoquen!) que defensen abans de tot,l’empresa i els emprendedors( terme que Bárcenas ’ha posat de moda darrerament) més que als treballadors . Aquesta gent segurament s’esforça per què els del seu món encara puguin continuaran al poder quan ells per fí tindran la possibilitat de montar la el seu negoci!
Sembla una broma però no ho és tan. Les majories absolutes del Partit Popular a Espanya i sobretot a País Valencià que han devastat , votades una i una altra vegada malgrat la ineficàcia i la corrupció, no s’expliquen altrament! Per aquesta raó, o bé per una altra més seriosa: per la influència de l’Església, l’altra pota del poder!
I que no vaja jugant el nou Papa Francesc amb frases com la que el comunisme ha robat a l’Església la bandera de la pobresa, o la seva compreensió de la homosexualitat. Si intenta posar en pràctica allò que diu, molt em teme que quan es descuidi, provablement que ja se l’hagin menjat … els porquets!
No els “meus, “, sinó els seus!