q
Bemvolguda amiga,
Benvolguda amiga,
He buscat la font de la carta que m’emvies de Jean Jaurès al seu fill sobre l’ensenyament de la religió. i no l’he trobada. Tanmateix, que un intel·lectual d’esquerres (i a més Jean Jaurès) defensi el cristianisme i l’art sacre com a cultura, solament pot estranyar algú a Polònia, i en algun país del tercer món.
i A Espanya sembla que per a la dreta els enciclopedistes que situaren el cristianisme com un factor de civilització en son temps i un salt a partir del qual ells pogueren donar el seu, no hagueren existit. la gent d’esquerra en general i òbviament Jean Jaurès, professa el laïcisme que es caracteritza pel dret de consciència el qual implica el respecte a totes les religions i envers tots els creients i no creients, sense cap privilegi, tot el contrari del que el franquisme implantà a Espanya, fins arribar en ple segle XX a perseguir els protestants!
Obrir l’esprit dels infants a l’existència de totes les creences i a tots els aspectes de la cultura i confondre això amb l’adoctrinament solament s’explica a pels quaranta anys de dictadura nacional-catòlica que hem patit.
Per no allargar-me massa deixa’m fer alguna observació més:
La primera -i que t’honora- és que quan més desastre resulta la gestió del PP al País Valencià, em dona la impressió que més militancia fas. Jo cada vegada estic més allunyat dels meus, no perquè perden, sinó pels errors sobre els principis que estan fent. I no me digues que hauré de concloure que els teus, amb el que ens està caient, sí que estan aplicant els seus principis!
La segona observació és que si no t’oblidares dels meus escrits, recordaries la meva opinió favorable a la neutralitatpolítica relativa de l’Església francesa (com ho escric a les meues memòries) i inclús a la catalana.
L’Església que sempre combatré, perquè no para de donar-me motius per fer-ho, és la representada per la franquista Conferència Episcopal espanyola de Rouco Varela, que aprofita la majoria política actual -circumstancial en democràcia- per tornar a implantar l’adocrinanent religiós pels catòlics i pels no catòlics!Em consta que hi ha cristians que tenen una altra concepció del que hauria de ser “la Paraula de Déu”. Pobrets…
I per acabar: d’un costat tenim una personalitat com Jaurès i de l’altre la del seu assassí, Raoul Villain:
El 31 de juliol de 1914, Raoul Villain, home insignifiant, assassinà un dels homes més populars de la histoire de França.
Villain, en un principi, probablement per error, fou militant du Sillon, moviment social de Marc Sangnier promotor del catolicisme démocràtic i progressista condemnat per Pius X en 1910, però desprès va adherir a la « Lliga dels joves amics de l’Alsace-Lorraine », grup d’estudiants ultra-nationalistes d’extrema dreta, partidaris de la guerre.
Però, tant o més que la bala del revòlver de Raoul Villain, va ser el rebuig que suscità a dreta i l’odi que li manifestà l’extrema dreta, que assassinaren Jaurès, que a més de socialista, erapacifista i contrari a la a imminent Primera Guerra Mundial.
Aquestes són les expressions que els famosos escriptors i polítics , nacionalistes catòlics d’extrema dreta, dedicaven a Jaurès.
“Jaurès està mig fora de França… el seu pensament és més alemany que francès” (escriu Barrès).
«En quan es declare la guerra, la primera cosa que farem serà afusellar Jaurès» (proclama Péguy!).
“Els actes de Jaurès mereixen les anotacions d’infàmia” (Maurras).
A França la laïcitat es va establir el 1905 amb la famosa llei sobre la independència entre les Esglésies i l’Estat i com a punt final de les lluites durant la segona meitat del segle XIX.
Al final de la “Gran Guerra” esclatà la crisi econòmica del 29, a França va venir el Front Popular i la segona Guerra Mundial amb la victòria sobre Hitler. I a Espanya, també vingué el Front Popular, seguit però del cop d’Estat feixista a i la victòria franquista ambl’ajuda …d’Hitler!
i amb això estem, o sigui que amb amb el laïcisme a Espanya portem com un segle de retard.
:
Jean Jaurès, Discurs adreçat a la joventut, 1903:
“El coratge no consisteix en deixar en mans de la força les disputes que la raó pot resoldre (…). El coratge consisteix en suportar resoludament les proves de tot tipus, físiques i morals, que la vida ens prodiga. El coratge consisteix en no deixar la teva pròpia voluntat a l’atzar (…). El coratge consisteix en saber controlar la teva pròpia vida, aclarir-la, aprofundir-la, per establir-la i coordinar-la amb la vida en societat (…). El coratge consisteix en dominar els propis errors, patir, però no fins al punt de ser aclaparat i seguir el teu camí. El coratge consisteix en estimar la vida i veure la mort amb mirada serena; és cercar l’ideal per tal de comprendre la realitat; és actuar i donar-se a les grans causes, sense saber quina recompensa depara al nostre esforç l’univers profund. El coratge és cercar la veritat i dir-la, és no deixar-se vèncer per la llei de la mentida triomfal i no deixar que la nostra ànima, les nostres boques i les nostres mans quedin aclaparades per l’aplaudiment dels necis i les esbroncades dels fanàtics “.