No ens cansarem de repetir que tots no som iguals (el que no vol dir no tenir els mateixos drets); i una altra certitud: sempre ens oposarem a allò que diu la gent de dreta: que esquerra i dreta és el mateix.
Són tantes les proves que hem pogut recollir al llarg d’una vida que n´estem totalment convençuts. I aquestes proves no les hem trobades en proclames propagandístiques dels uns o dels altres que només són això, propaganda. No; són altres escrits, altres fets que és repeteixen al llarg de la Història, aquí i arreu, que comprometen i que van més enllà del que es fa o es deixa de fer, alguns són detalls insignificants però que marquen la voluntat ferma de fer sense possibilitat de retorn, de canviar a millor, de progressar en pau, en convivència, mai en acumular bens, riqueses i poder, en tot cas repartir drets, coneixements, benestar… Són dos móns; en uns no hi ha retòrica, el que diuen compromet; el que ho facin o puguen fer, és un altre tema; en els altres tot és retòrica.
Els darrers exemples o detalls que il·lustren el que diem els hem trobat en el fascicle Les restes de la Guerra Civil al segle XXI de la sèrie La Guerra Civil a Catalunya que publica El Periódico. En un monument dedicat als soldats italians morts combatent a les ordres de Franco es pot llegir:
“LA LUZ Y LA GLORIA DE CRISTO
CUBREN ESPOJOS TRIUMFALES
DE ARTILLEROS ITALIANOS
QUE ILUMINARON AL SUCOMBIR
EL SOL IMPERECEDOR DE LA VICTÃ’RIA”
En oposició, en el monòlit erigit per la Lliga de Catalunya de Mutilats i viudes de la Guerra d´Espanya morts a la batalla que ha quedat a la Història com “batalla del Merengue”, la frase és:
“RECORDEM-HO SEMPRE
PER QUÈ MAI MES
NO TORNI A SUCCEIR”
I ara, el que ha quedat gravat a les parets de l´interior del Castell, antiga casa pairal de Tudela de Segre que durant la guerra va allotjar una escola de suboficials republicans:
“SOLDADO: CAPACITATE PARA LA GUERRA Y POR LA PAZ.”
I aquesta altra a les parets de l´escala:
“SOLDADO
ACUDE A LAS
ESCUELAS,
FRECUENTA LAS
BIBLIOTECAS,
DESPOJATE DEL
ANALFABETISMO,
COMBATE LA
IGNORANCIA QUE TE
HIZO VIVIR ESCLAVO.”
Un camp només necessita productors i per això solament han de posar en marxa -o sigui pagar- en temps passats d’absolutismes: exercits, i en democràcia altres tipus d’exercits: els seus polítics, mitjans de comunicació, escriptors, periodistes… La força de l’altre camp no li ve directament del veritable poder -el del diner- sinó dels vots, i per això defensa la democràcia com mai els altres ho han fet ni faran; en un mot, aquest camp necessita ciutadans conscients. Que pel camí hi hagin desercions en aquest camp… Evident! I significatives en qualitat i sobretot en nombre? Per descomptat! I quan arriben al poder, alguns no compleixen? Malahauradament!
Altrament què en faria de temps que el tema estaria resolt!