La política sembla complicada per qui vol que ho sigui o per qui la vol complicar perquè creu beneficiar d´aquesta manera els seus interessos. En realitat la política és l´activitat que més sentit comú demana al mateix temps que el sentit comú és la qualitat humana més ben repartida del món, probablement si s’esclou gran part de la classe política. I si això és així no caldria anar a buscar molt més lluny el divorci que se sol constatar a vegades entre la ciutadania i els polítics.
Potser l’excepció que confirma la regla la trobem a l’entrevista que el President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla ha acordat aquests dies a El País.
El diari retreu al president no haver complert l´amenaça de no votar el Pressupost de l´Estat sense abans no haver obtingut l’acord sobre el finançament. La resposta de José Montilla és d´una lògica digna d’elogis.
P. (…) en el PSC se escucharon voces que amenazaban con no votar el Presupuesto del Estado. ¿Llegó a planteárselo?
R. Al negociar, todos miran de utilizar elementos que les ayuden a avanzar posiciones.
P. Pero llegó el Presupuesto sin la financiación, y el PSC lo apoyó.
R. ¿Es que si no se hubiera votado el Presupuesto tendríamos financiación?
És una manera d´entendre i de fer política que cal remarcar perquè malauradamernt no es massa freqüent.