A l’editorial de L’HORA, la descripció dels interessos i previsions de la política temporitzadora que es seguirà per part d’Espanya en el procès del dret a decidir de Catalunya em sembla que s’ajusta a la realitat.
Pel que fa a Catalunya l’objectiu de l’autor – per altra part lloable, sembla ser evitar el divorci del socialisme català i espanyol, i al mateix temps que la ruptura de la societat catalana.
El socialisme espanyol des de la transició democràtica ha disposat més que del temps necessari per oferir als espanyols una estructura política responent a la realitat dels pobles que composen l’ Estat i que en temps passats, la situació, tan interna com externa, no permetia malgrat estar previst en els programes del PSOE. La novetat és que les circumstàncies històriques han canviat (hem passat d’una guerra mundial a la creació d’Europa i la mundialització) i la gent, al menys a Catalunya, pensa que “l’altra Espanya” és, a més de cessària , possible, o dit d’una altra manera, més à portée de la main que qualsevol canvi d’estructures socials que navega per d’altres esferes i això sembla que no ha copçat l’actual PSC. I pel que fa al risc de que “Catalunya acabi completament derrotada i frustrada és l’argument dels contraris per raons molt variables, del dret a l’autodeterminació. Catalunya -la seva gent- amb el dret a decidir ha descolocat i ja ha guanyat una batalla a Espanya. I el que demana als seus polítics és que facin el pas de fer la consulta amb les condicions que siguin, disposats democràticament a acceptar el veredicte de les urnes. Els partidaris de la consulta sí que estan disposats a acceptar els resultats; els seus adversaris, com sempre, és una altra qüestió, i és aquí on trobem a faltar veus i pedagogia. Per tant, en cas de resultat advers, resultat que per la nostra part no descartem, no hi hauria cap sentiment de derrota ni de frustració insuperables per part dels partidaris de la consulta.
Això sí, la victòria es deixaria per una altra ocasió car aquesta batalla, la imposició de la consulta democràtica, ja hauria estat guanyada!
Jo sóc partidari de la consulta i m’agradaria saber què pensen els ciutadans de Catalunya sobre la relació que el nostre país ha de tenir amb Espanya. Si el resultat del referèndum (si es fa) es diferent del que jo voldria no em sentiré de cap manera ni derrotat ni desmoralitzat; més aviat em sentiré tranquil i reconfortat perquè sabré què pensen els meus conciutadans; i això és una bona cosa: saber quin camí vol prendre una societat avançada i moderna com la nostra per afrontar una nova era que està començant ara.
Sobre el dret a l’autodeterminació, m’ha decebut molt l’actitud dels socialistes espanyols, especialment els joves socialistes proclamant que Catalunya no té el dret a decidir.