COMENÇAR LA CASApPER LA TEULADA
els resultatats de la tercera tanda de consultes sobre la independència no ha assolit els resultats (21% de participació) que els seus promotors esperaven. Davant aquest resultat,el diputat de CiU-per cert molt discreta aquest cop-, Ramon Tremosa s’ha despenjat amb dues frases que el menys que es pot dir és que són poc encertades. DiiuTremosa:
1. “Com més integracició econòmica, més desintegració política”. l’obssessió sobre Espanya no permet a aquesta gent veure que per Europa seria just el contrari del que afirma.”
2. “La independència és la teulada d’un edifici. És un objectiu a llarg termini”.
Home, a bona hora que es reconegui!. No seria més racional començar l’edificipels fonaments i no per la teulada? Per exemple. obtenir el poble catalàconstitucionalment el dret a decidir, i no entretenint el personal amb simulacres de referendums que sols generen fustra ció?
Però potser que d’això es tracti, d’avant la manca d’un altre discurs, entretenir el personal.
Dins la campanya de replegada de signatures d’Acció Cultural del PV perquè la TV3 puga vore’s també a casa nostra, vaig ser a Vic el dia que es va convocar el referèndum… Un dia de molt de fred! Vaig vore quina gent organitzava aquella moguda, amb prou seriositat per cert, i que tampoc es menjaven a ningú pel carrer.
Ara bé, crec que tot açò dels referèndums ve l’oposició frontal que van mostrar les institucions de l’Estat davant la primera consulta d’aquell municipi del Maresme? i com algunes persones van trobar que aqueixa forma d’expressió democràtica era vàlida per a mostrar un estat d’opinió. També veig que tot açò ve de la forta oposició que el nou Estatut català va suscitar a la “Meseta” i a alguns llocs no tan mesetaris…
Així que cada cosa al seu lloc: Que unes associacions volen convocar unes consultes no vinculants legalment, doncs que ho facen, no em sembla gens malament; ara bé, que aqueix siga el camí per a construir un Estat català, doncs això ja és més discutible. Per cert, a ningú li hauria de fer por la paraula Estat junt a l’adjectiu català… Si anem a Califòrnia i preguntem als seus habitants què és allò “ningú” ens dirà que Califòrnia és una “regió”, perquè resulta evident que és un “Estat”. Una cosa tan fàcil d’entendre, també hauria de poder ser entesa al conjunt d’Espanya… Alguns haurien d’explicar perquè açò encara resulta tan difícil.
Mquel, si mirem la realitat et diran que California és un Estat dintre de la “nació americana” … i Catalunya una autonomia. No enganyem a ningú. En lloc de voler comptar, a aquestes alçades, solament els independentistes, no seria més hàbil cridar a votar tots els ciutadans de Catalunya que “consideren que el poble català té el dret a decidir el seu futur”, sigui quin sigui aquest. Perquè per ara no el té aquest dret elemental; són els ciutadants de tot l’Estat que deiedeixen el allò ue volen pel poble català!I no serveix de comptar-nos, a menys que necessitem anar passant el temps.
cridant a votar pel “dret a decidir” a tots els democràtes (o que ho se’n pretenen!) enseriem molts,o els obligariem a “retratar-se”.