A propòsit de crisi

Els grans savis de l´economia deuen tenir raó quan ens prediuen diàriament catàstrofes, i ens diuen que el pitjor encara està per arribar.

I els menys savis es passen els dies repercutint i ampliant aquests auguris. Jo no dic que no ho hagin de fer, jo dic simplement que els menys savis en economia, els periodistes per exemple, haurien d´aprofitar les circumstàncies per bombardejar-nos també de reflexions. Per la meva part i com a simple ciutadà, em faig aquestes:

 Com és que durant tots aquests anys els bancs han anunciat increments de beneficis anuals de 20, 30, 35% i ara haguem “d´injectar” a les seves arques centenars de milers de milions d´euros. Les hipoteques escombraries en són la causa o l´excusa?

 En quina mesura serviran aquestes injeccions de diner el seu objectiu (acordar crèdits a empreses i particulars per reactivar l’economia) i en quina per arrodonir els comptes d´explotació de les entitats receptores?

 En nom de la sacrosanta autonomia de la gestió empresarial, mai arribarem a saber-ho. I en tenim el dret. Al fi i al cap són els nostres diners.

 Si el capitalisme justifica l´acumulació de capital com a motor de l´economia i del progrés, no seria lògic que el sistema financer mundial tingués previst una guardiola d´on tirar en temps de crisis, com fa tot bon empresari, o simple ciutadà que s´ho pot permetre?

 Tenir-la, segur que la té. I saber on està també. Haver-la de fer servir, això ja es una altra qüestió.

 Està clar que la famosa auto regulació del mercat es un mecanisme que funcionaria per sí sol en un veriable sitema de competència. Si haguessin d´intervenir els gurus, malament, com en el mercat del petroli quan els convé a tots, sobretot a les potències mundials).

 D´on surten tots aquests milions i milions d´euros que van apareixent? De la planxa a billets? És a dir de les nostres butxaques, i de les butxaques dels nostres fills i de les dels fills dels nostres… etc. O són estalvis que tenien els governs?

 En tot cas, que sigui el que sigui, com és que som capaços de trobar aquestes sumes astronòmiques i consentim que la fam mati milions de ser humans quan els experts diuen que en 30.000 milions, és a dir “calderilla” en comparació, es podria solucionar el problema?

 I el més trist de tot això. Què creieu que hauran retingut de tot el que està passant, aquell 40% de la joventut que confessa que no ha llegit ni un sol llibre en tot un any?

3 Responses to “A propòsit de crisi”

  1. I com sempre diran alguns experts que perquè funcioni aquesta auto regulació de mercat cal: en primer lloc, els governs haurien d’eliminar totes les normes i regulacions que impedeixen l’acumulació de beneficis. En segon lloc, haurien de vendre tots els actius que posseixen i que una empresa pogués gestionar amb beneficis. I en tercer lloc, haurien de retallar dràsticament el finançament de programes socials (tot això segons la teoria de Friedman), el que ve a ser el mateix, que enlloc d’un govern democràtic al servei del ciutadà, hi hagués una empresa que produís on el treballador és un numero hi ha fitxar cada dia, i si no pot produir pel motiu que sigui, doncs al carrer sense cap dret de res… de guai no?, i d’això en diuen “Vida”, pels quatre propietaris de segur que si, per la resta deixaria d’existir com el concepte que en tenim; potser per fer-nos sentir feliços i fóssim més productius i no penséssim, ens implantarien un xip tipus el de la pel·lícula Matrix.

  2. Jose Munoz Castanyer ha dit:

    En els anys 30, el més gran capitalista de la epoca, Henry Ford, va dir : « Tenim la sort que la gent de la nació no comprèn el nostre sistema bancari i monetari perquè si tal fos el cas, crec que hi hauria una revolució demà al matí »

  3. your articles are interesting and so useful for me. Thank you for sharing great information.

Leave a Reply