No és volgut que després de David Madí li toqui a Artur Mas, ho juro; l´actualitat mana!
El periodista Rafael Pradas, en un excel·lent article a El Periódico, En defensa de la política, escriu: “Al final, descobrim que la crítica a partits i polítics no sempre és innocent. Per damunt de la voluntat de regenerar el sistema democràtic pesen molt les posicions dels que, a una escala local, regional o planetària, defensen el seu poder econòmic, mediàtic, ideològic”¦ Una societat desestructurada, sense referents, és més manejable. (“¦) Un topic diu que “la política és massa important per deixar-la en mans dels polítics”. Subratlla la dimensió col·lectiva de la política, sens dubte, però prefereixo unes paraules d´Yves Montand, que tan bon cine polític va interpretar: “Encara que no t´ocupis de la política, la política s´ocuparà de tu”. I Pradas acaba el seu article amb aquesta nota optimista: “La realitat ens dona una altra raó de pes per no dimitir dels nostres drets ni de la nostra responsabilitat, per trobar racons i àmbits de participació i per convertir la crítica i l´activisme des de la base de la societat en elements de regeneració democràtica i d´aposta per la dignitat”.
No sé si es pot ser optimista, però sí hi ha una necessitat de pes per implicar-se des de la base de la societat, quan, no més tard que anit, un polític -i no dels que passen desapercebuts- ens dona motius. A Tinc una pregunta per a vostè de TVE, Artur Mas confirmava el que tothom ja sabia, o sigui, que va proposar desbloquejar l´Estatut a canvi de demanar a Rodríguez Zapatero d´intervenir en la política catalana! No li va demanar que el fes president, no… no… “Vaig parlar amb ell de respectar la llista més votada. Va dir que sí, i Montilla, que no”. El nacionalisme de Mas, és… insondable!
I el seu sentit democràtic també. Es va passar la nit repetint que va guanyar les eleccions i que -oh, injustícia divina!- no és president. Algú li hauria de dir al senyor Mas -una vegada per totes- que ell va guanyar unes eleccions legislatives i no unes presidencials i que en un sistema parlamentari, ací i en