Al Casal Català de París vaig conèixer un vell anarquista exiliat que contava anecdotes de la guerra, i una en particular que mai he sabut si la contava en broma o seriosament, vist que la història és terrible i que el vell anarquista era una bellissima persona): explicava que durant la guerra quan entraven en un poble preguntaven com era el capellà. Si era un bon vividor a qui li agrava el bon menjar i les dones, el deixaven tranquil per què continués desprestigiant l’Esglesia! Ara bé -deia- si el capellà era una bona persona, aquell “el pelavem” per què no continués donant un exemple del que segons ell no representava l’Església!Seria interessant preguntar-se d’on pot venir aquest anticlericalime visceral que trobem en el poble espanyol i que paradoxalment no existeix a França, potser degut a que allà sí que des de la revolució van fer una veritable separació de l’Església i de l’Estat suprimint les ordres religioses , i votant el 1905 , a iniciativa del diputat socialista Aristide Briand la separació de totes les Esglésies!
Al contrari de la història del vell anarquista sempre he apreciat i estimat les persones correctes, consequents amb el que pensen o creuen. Com en el cas del teòleg JM. Castillo i el seu article que em vas enviar, o el darrer exemple vist a la televisió on una monja que desprès de 30 anys a l’Africa curant malalts, indignada, acaba d’ escriure una carta a Rajoy, per haver deixat sense assistència mèdica els sense papers.No ho accepta com tanta gent, i farà tot per continuar ajudant els desemparats com feia a Àfrica. Els exemples personals, per mi, solament redimien a les mateixes persones i no les Institucions que serveixen.
Benvolgut amic, t’adraeixo els papers que m’envies -no renunció mai, en la mesura del possible, a estar ben infirmat-.Però no t’estranyis si veus que no els faig servir o bé si ho faig serà per contrarestar d’alguna manera el que s’hi diu. Estic fortament convençut que les religions fa temps han exhaurit el seu temps de ser un factor de civiltzació, i encara més, crec que avui en dia són un fre -com sempre ho han estat a partir dels enciclopedistes- al progrogrès, a la tolerància, la diversitat i al respecte que s’ha de tenir a a tothom, valors que considero que encarna el laïcisme. La Història demostra que les religions amb les seves Esglésies (i l’Església espanyola històricament se’n du la palma!) han servit i serveixen per mantenir l’ordre establert del qual elles mateixes en en formen una part essencial per la influència preponderant que exerceixen sobre la gent. En conseqüència és comprensible amb aquestes “creences meves” que intenti evitar de fer propaganda afavorint a unes institucions que d’una banda considero tot el contrari de ser d’innòcues , i d’altra banda ue disposent d’una enorme quantitat de mitjans mediàtics i de portantveus. En aquest país fa poc que de manera professional i políticament plural es va elaborar uns continguts de l’Educació per la ciutadania; aquests dies el govern del Partit Popular Popular, des de la seva majoria absoluta, es disposa a canviar-la -com no!- amb la benedicció de l’Església que sembla no voler renunciar a monopoli espiritual del temps de la dictadura.
*Il·lustració: La decol·lació de Sant Cugat (Aine Bru). Fixeu-vos amb la impassibilitat del poder representat pels personatges de la dreta amb vestits contemporanis del pintor.
Amic Àngel,
El grau d’anticlericalisme a Espanya ho és corresponent al grau d’integrisme i posicionament reaccionari d’una bona part de l’esglèsia católica d’aquest país.
A França la revolució del 1789 ja va posar limits al poder terrenal de les religions.
Aqui en canvi, la paraula laïcitat o be és malinterpretada o bé és desconeguda.
Com sempre amicEnric estem d’acord. Ara que està tan de moda anar contra la política, s’obliden de les Esglésies, sosten “democràtic” amb els polítics, de tot el sistema.