Benvolgut senyor Vicent, rector de Foios,
M’adrece a vostè i no al senyor alcalde perquè m’han afirmat què el cementeri del poble no és municipal sinó que és propietat de la parròquia de Foios. Tanmateix com del que passa al poble no pot ser estrany a la primera autoritat envie còpia d’aquesta carta al senyor alcalde.
Soc fill de Foios i als 9 anys vaig haver de marxar amb la mare a l’exili per retrobar i conèixer la magnífica persona que era el meu pare, el poeta Angelí Castanyer i Fons, mort al seu retorn de l’exili i i enterrat en aquest cementeri.
Amb aquestes circumstàncies no us serà difícil entendre que des de que tinc us de raó la nostra guerra civil -o incivil com tan justament l’ha anomenada algú- ha estat un tema molt sensible per mi.
L’any passat-jo no era al poble- a totsanys un familiar d’una víctima d’aquella guerra va tindre l’ocurrència de posar al cementari el retrat, no òbiament del qui va assassinar el seu familiar però sí, deFranco i de José Antonio Primo de Rivera que es van sublevar contra el poder democràticament establert i crearen les circumstàncies que van propiciar tantes víctimes inocents en els dos camps.
Aquest any no s’ha repetit el que no deixava de ser una provocació de vencedor però sí que s’ha aprofitat un dia tan simbòlic no per honorar al peu de la Creu totes les víctimes, sinó per recordar un cop més la guerra a través les víctimes d’un sol camp. Unes víctimes que han pogut ser plorades pels seus familiars i honorades durant 70 anys per autoritats civils i religioses mentre que les restes de milers de vençuts encara dormen a les cunetes de mitja Espanya. Compte, senyor rector amb el vostre sentit de la justícia i la vostra diligència perquè l’Església a Foios no es pose al servici d’una ideologia i sí al de totes les víctimes.