Un cop més les paraules del Papa que es desplaça pel món també com a polític són una ingerència inadmissible, i a més, mal educada al expressar-se quan és rebut amb tots els honors. Qualificar de laïcisme agressiu el tracte rebut a Espanya pel catolicisme és una presa de pel i un menyspreu a la intel·ligència dels ciutadans. A menys de considerar el catolicisme religió d’Estat com sempre ho ha sigut en aquest malaurat país.
Mai hagués gosat Ratzinger pronunciar aquestes paraules a França, bressol del laïcisme. I no perquè des dels gals, la reina Burgonde va convertir el seu marit Clovis en el primer rei catòlic d’Europa i des d’aleshores a França l’anomenen “la pubilla de l’Esgésia”, sinó perquè la societat francesa no acceptaria la ingerència del Vaticà en el seu sistema democràtic.
Les paraules del Papa s’han de rebutjar però no ens han de sorprendre;
la història d’Espanya fins avui és el resultat de segles d’ingerència i de submissió a a l’Església catòlica. I ja que el Papa fa referència als anys trenta de la República suposo que és per recordar aquestes paraules pronunciades en aquells temps pel cardenal de Sevilla Pedro Segura: “Que la ira de Dios caiga sobre España si la República persevera” o les d el bisbe Pla i Deniel que escriu el 6 de novembre de 1936: “Con los sacerdotes han marchado a la guerra nuestros seminaristas. Es guerra santa! Un dia volveran al seminario mejorados. Esta gloriosa diósesis, con su dinero, con sus edificios, con todo cuanto y tiene, concurre a esta gigantesca cruzada”. El Vaticà acceptarà la definició de creuada, i beneïrà la dictadurea com a Obra de Déu.El Caudillo serà condecorat per PiusXXIIamb l’Ordre Suprem de Cristo.
Tot, menys demanar perdó pel suport que va donar l’Església catòlica al cop d’Estat de Franco i a la guerra fratricida en Espanya.
I pel que fa a les altres paraules del Papa sobre el paper de la dona, lafrase “Que la dona trobi a la llar i el treball la seva realització, més del mateix; em fan pensar en una de les “perles” del libre La natalidad dirigida, editat el el 1952en ple franquisme on es podia llegir:“Fue bien popular el tema aleman: Kirche, Küche, Kinder(església, cuina, nens).