El conflicte actual entre Catalunya i Espanya oposa el concepte democràcia ( la consulta) a una llei (la Constitució).
Acceptar per part d’Espanya la consulta, és acceptar implícitament que Catalunya és una nació i que una “nación de naciones” és una fal·lacia; Espanya és en tot cas un estat plurinacional, i per acabar-ho d’adobar, un estat plurilingüe!
La Constitució és una llei i com tota llei modificable; la democràcia és un concepte ( n’hi ha o no n’hi ha democràcia) i pel que veiem, sembla que a Espanya n’hi ha molt poca.
I pel que fa a la supremacía de la democràcia sobre la legalitat ens limitarem a un exemple que ens toca de molt a prop, el restabliment de la Generalitat.
El president Tarradellas tenia una experiència política de la que els altres polítics catalans mancaven . Jordi Pujol havia realitzat unes declaracions que Juan Antonio Novais reculliria al diari francès “Le Monde” el 15 de juny de 1977, el dia mateix de les eleccions a Corts:
“… Si els catalans, pertanyent a un o a altre partit guanyem les eleccions, haurem de constituir una assemblea i començar les negociacions amb el govern espanyol. El President Tarradellas ha de tornar a Barcelona i presentar la seva dimissió fins que l’Assemblea no acabi les seves negociacions amb el Govern a fi i efecte de que les noves Corts ens reconeguin les mateixes atribucions que teníem l’any 1932…. (…) Crec que les negociacions poden perllongar-se com a mínim durant dos anys període de temps necessari per a que es comprengui, per fi, que l’autonomia no és pas sinònim de separatisme.. ”
La situació política del 1977 era tan evident que no calia cap consulta per saber què volia la ciutadania I òbviament el President Tarradellas i els seus assessors optaren com tothom per l’evidència de l’estat de l’opinió ique reclamava la democràcia i no van optar per la legalitat esperant la votació del Congrès.
I mentre el futur president Pujol feia aquestes previsions en les que el restabliment de la Generalitat quedava postergat i incert, a la mercè d’unes llargues negociacions i del vot de les Corts espanyoles, el president Tarradellas posava les seves paraules en escac i mat negociant d’Institució a Institució que és el que finalment s’acabarà fent en la situació actual, resulti o no favorable la consulta. Una consulta que justament és el que l’oligargaquia espanyola intenta d’evitar a tot preu per què sap el que representa de negatiu per Espanya.
No troveu curiosament similituds entre la posició legalista del Jordi Pujol de l`poca i la del PP i PSOE actuament?
Amb la seva estratègia El President Tarradellas va obtenir que Suarez tingués que saltar-se la legalitat vigent restablint d’immediat la Generalitat amb la derogació del decret franquista de 1938 que l’havia abolit, decisió que fou finalment l’únic acte rupturista de la transició espanyola.
Tothom va jugar legítimament les seves cartes i les del president de la Generalitat eren les bones per Catalunya, políticament, estratègicament i fins i tot… moralment! I quan aquests tres elements coincideixen, els esdeveniments solen respondre.
Pensem sincerament, però el que és més important, els ciutadans de Catalunya pensen que aquestes tres condicions es donen en el procès actual del dret a decidir!
Amic Àngel,
El silenci de la UE a propósit del conflicte Espanya/Catalunya es pot entendre des del punt de vista de l’estratègia política però de cap manera des de l’ètica. La Cort Internacional de Justicia (22 de juliol 2010) declarava “quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona”. Transgredir una llei és una il·legalitat però no sempre una injusticia. Salut.
Enric, desconeixia aquesta interessant declaració de la CIJ. Mñes raons!