El segle de Picasso

Havia jo, un dia, plantat el meu cavallet de pintar al passeig del Born -amb Santa María del Mar al fons- quan se´m va acostar un quídam.

Vam començar a xerrar. Em va dir que vivia a la vora i que també pintava. Considerava Picasso un geni -i en això vam coincidir plenament. Quan tot de colp solta: “Per segle, només hi pot haver un geni! Tu i jo no hem tingut sort de néixer al segle XX perquè el segle XX és el segle de Picasso!”

Ostres! I jo ingenu, continuant pintant sense assabentar-me´n fins aquell moment! Vaig continuar donant-li corda fins que al cap d´un moment ens vam acomiadar com dos grans amics.

I direu: “I això, a què vé?”

Doncs que acabo de llegir unes declaracions de Joan Puigcercós que m´han produït -probablement sense motiu- el mateix efecte que el que em van fer, al seu dia, les paraules del meu amic del Born.

Puigcercós ha declarat que només tornarà al Govern que com a president!

El diari no diu amb quin to ens ha fet conèixer aquesta contundent decisió. Cal esperar -per ell i per nosaltres- que contràriament al meu amic, amb humor.

Leave a Reply