Mai hagués pensat que podia penjar a aquest bloc un escrit sobre futbol. Però és que aquest país que es diu Espanya és un cas!
Aquí tenim dos equips especialment emblemàtics el Barça i el Real Madrid. Durant la dictadura alguns deien amb proves per avalar-ho, que el Madrid era l’equip del règim. I ara en democràcia, no sé si pels interessos econòmics que representa (però en aquest cas també els representa el Barça) o per motius polítics, els mitjans de comunicació d’àmbit estatal promocionen fins el ridícul el Madrid, els seus jugadors i tot el que afecta aquest equip. El cas és que Catalunya que ha estat el motor d’Espanya en molts àmbits, entre ells, (cada vegada menys per cert, l’econòmic), també, amb el Barça és l’artifici i el centre nuclar de l’equip que tant d’orgull procura al nacionalisme espanyol.
No sé, a hores d’ara si l’equip d’Espanya serà o no campió del món. Pel cas és igual. Tenen unMadrid, l’equip que pretén que representi “a tots” que es gasta milions comprant jugadors estrangers que no poden jugar a l’equip “nacional”. Fins amb el futbol Espanya ho fa malament com pot; i la font d’alimentació de l’equip d’Espanya, no solament en jugadors, sinó en la tècnica iestil de joc ho deuen quasi exclusivament a la Masía i han de recórrer a la pedrera del Barça! Com no voleu que no puguin veure Catalunya ni en pintura!
Un Regne Unit, civilitzat, accepta que un equip d’Anglaterra pugui jugar els mundials. Cada vegada la situació del nostre Estat és més ridícula i insostenible inclús en temes com el futbol. El seu nacionalisme, La ignorància i la prepotència, barreja d’inconsciència i frivolitat generen una societat, cada cop menys acceptable.