Sobre un taula d´una sala d´espera hi havia una pila d´exemplars del diari de distribució gratuïta “20 Minutos” on es podia llegir les desgràcies ocorregudes als dos autobusos que porten publicitat sobre la no existència de Déu amb uns detalls que no he llegit en d´altres diaris:
“El bus con publicidad atea empieza con mal fario“
Circuló con retraso y se le pinchó una rueda. Ayer empezaron a circular por Barcelona los dos autobuses de las líneas 14 y 41 con el mensaje ateo que anima a “disfrutar de la vida” porque “probablemente Díos no existe”. El estreno fue accidentado, con un retraso de una hora y con un pinchazo. Los cristianos pondrán ahora su propia publicidad”.
Abans de tot he de dir que no veig amb massa bons ulls la campanya per dos motius. Primerament, perquè sempre he pensat que les creences haurien de pertànyer al terreny estrictament personal i que no es bo portar el debat al carrer. Ara bé, com el propòsit dels promotors de la campanya devia ser aquest, cal felicitar-los perquè han reeixit plenament. En segon lloc, entrar en la discussió sobre si Déu existeix o no, és donar avantatge a la creença; per molts arguments racionals que es vulguin aportar, mai s´arribarà a demostrar ni una cosa ni l´altra. El fet d’acceptar discutir una creença és jugar d’entrada en camp contrari i sabent que el partit acabarà amb empat.
Això dit, era d´esperar que Déu no anava a quedar-se de braços creuats. D´aquí totes les desgracies ocorregudes, rodes punxades, retards, etc. que no es segur que no vagin en augment en els propers dies. La còlera de Déu és infinita. Quan s´enfada, ja sabem que és capaç de bolcar a la cuneta, fins i tot un autocar de mongetes o replet de pelegrins de la tercera edat!
Els catòlics ja han anunciat que respondran a la campanya amb autobusos que defensaran l´existència de Déu. I aquí ve el problema.
Com no cal esperar en aquest cas la intercessió divina i que Déu punxi les rodes dels seus propis autobusos, m’estic veient una colla de militants ateus obligats a armar-se de punxons per a suplir-lo!
Però m’estranyaria, perquè com molt bé diu l’amic Enric Benages en un comentari a un altre article: “La laïcitat es basa en el pricipi del respecte”. I tolerància, i no en la llei del talió! Encara que potser m’hagi passat aquesta vegada amb la ironia…
Amic Àngel,
No pateixis, la teva ironia no arriba al nivell de la del ” 20 minutos”.
El que importa és que la gent sigui feliç cregui amb el que cregui, i, sobretot, que respecti i no es preocupi per les manifestacions de les altres creences i no creences, que ningú ha faltat mai el respecte a ningú que porti una creu o una imatge penjada al coll, cosa que si fan molts devots cristians davant de qualsevol altra manifestació, com per exemple el bel islàmic o aquest cartell als busos.
Si uns volen creus a les aules, la resta també té dret a manifestar-se.