D'un temps, d'un pais

Invito a tots els que en tinguin l´ocasió, a anar a veure Iuventus Day, un thriller episcopal, obra de la companyia Teatre Micalet de València que tenia previst baixar el teló el 18 de gener i prorroga les representacions fins a febrer.

M´havien arribat excel·lents crítiques del muntatge però he de confessar que em temia malgrat tot el pitjor, que no fos una obra tècnicament deficient i de contingut insípid, del nivell que reina en molts àmbits actualment a la “Comunidad”. Però la Societat El Micalet i la seva companyia és tota una garantia de qualitat i solvència -és un reducte en territori comanxe- i ho demostra en aquesta obra escrita i dirigida per Joan Peris i Xavi Castillo que aporta una bufada intel·ligent d´aire fresc.

És una comèdia àcida i irreverent que ens mostra la societat valenciana actual a través d’una crítica sense contemplacions a la gerarquia de l’Església catòlica, als mitjans televisius que degraden els telespectadors, i a l´estil caciquil d´una família de Castelló que tota semblança amb el president de la Diputació Carlos Fabra seria pura coincidència o fruit d´una ment malaltissa.

El ritme de l´obra és trepidant, sense el menor temps mort i els intèrprets -excel·lents- es transformen, es multipliquen, canten, ballen, entren i surten de l´escenari, donant la sensació de ser una multitud i no els sis actors i actrius del repartiment. No m´estranyaria que un dia algú portés l’obra a Barcelona; el públic barcelonès es mereix conèixer el que es fa de bo al País Valencià que és molt fora dels circuits oficials.

És cert que pel que fa a l´aspecte religiós aquesta obra només es pot concebre al País Valencià on la religió ho envaeix tot i és omnipresent a les diferents cadenes de televisió autonòmiques i algunes de privades, ja sigui en debats en directe, com en pel·lícules malíssimes on no falta mai la presència de la bona monja i del bon capellà com a la millor època franquista. L´obra no és cap atac, l´atac l´està fent cada dia al País Valencià la jerarquia eclesiàstica i el poder del PP; és una resposta, es podria dir de legítima defensa, en consonància a la situació viscuda.

Amb la diferència, que per molt d´èxit que tingui, l´obra no la veuran més que uns centenars o milers d´espectadors en el millor dels casos, i Canal 9, TMV i canals privats concedides pel PP, tirant a poc, centenars de milers.

This entry was posted on Dimecres, gener 21st, 2009 at 1:50 and is filed under País Valencià, Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.