No conec la capacitat de les cotxeres De Sants però l’aforament era complert a la convocatòria dels grups socialistes catalanistes.
La primera intervenció va acabar amb el vell crit de “Visca, Visca, Catalunya socialista”!.
Tanmateix cal reconèixer que varem poder escoltar en els paraules demanades, des de “ moriré PSC” fins qui volia que es creés una nova eina deslligada totalmente d’un PSC desprestigiat als ulls de la ciutadania pels errors polítics que s’estaven produint.
Els tres diput@ts represalia@ts per mantenir-se fidels al programa electoral amb el que varen ser elegits i elegides es rafirmaren, sota els aplaudiments dels passistents, en que mantindrien l’acta de diput@ts.
Un dels més encertats r al meu entendre fou Jordi Soler que indicà que el PSC es va al·liar amb el socialisme espanyol quan aquest era marxista i partidari de l’autodeterminació de les nacions!
Això em va fer pensar que al final del franquisme la societat catalana amb les diferents associacions que havia creat i sobretot l’Assemblea de Cataluna va donar un impuls i va forçar el camí cap a la democràcia. I avui tenim personalment el convenciment que la societat catalana tornarà a mostrar a una opinió desorientada devant la crisi social i identitaria, un cop més la sortida.