per José Muñoz Castanyer
Mentre que alguns pobles pateixen fam, els seus dirigents discuteixen de temes, com l´ecologia, que són molt importants solament pels països desenvolupats. És molt fàcil pels nostres països rics preocupar-se de la naturalesa desprès d´haver-ho saquejat tot; i encara no és evident que ho vulguem de veritat car sempre esperem que siguin els altres els primers en començar.
M´imagino un pagès d’Africa queixar-se de no poder donar a menjar a la seva família i el seu cap d´Estat respondre-li:
-“No tens res per omplir la cassola, llàstima. Pensa una mica, que si haguessis tingut alguna cosa per fer coure, haguessis pogut fer bullir l´aigua amb plaques solars que no contaminen”.
-“Però senyor president, per no tenir, no tinc ni aigua, diria el pagès!”
Ja està bé de demanar a països que no tenen per menjar de parar el seu desenvolupament quan nosaltres ens hem desenvolupat des de fa més de cent anys sense preocupar-nos del medi ambient ni de les reserves energètiques.
Per començar, el més beneficiós per aquests països seria que no donéssim suport a les seves dictadures i de no rebre amb tots els honors tots aquests caps d´Estat, dedicats, la major part d´ells, a mantenir-se al poder, a entronitzar els seus fills o a gestionar els diners malversats.
Si per facilitar un inici de pau a la regió se´ls rep com aquest cap de setmana a París, caldria com a mínim evocar els drets humans i actuar de manera que el president sirià no sigui l´invitat d´honor. I no ha estat així; el tema dels drets humans ha estat eludit per no ofendre ningú. L´essencial era que tots els caps d´Estat foren presents a la foto, al costat del nostre president.
A part de la foto, el que destaca de la reunió són molts projectes sense cap finançament previst ni data de realització. Visiblement el punt més discutit ha estat la ubicació de la seu de la Unió pel Mediterrani, l´UPM, (a no confondre amb la UMP, Unió per un Moviment Popular, partit que agrupa les diferents sensibilitats de dreta, gaullistes, liberals i una part dels centristes!) Fins i tot el Luxemburg volia la seu per a ell quan em sembla que com a país mediterrani n´hi han de més representatius que el Luxemburg.
Penso que els polítics no treuen mai les lliçons dels seus fracassos. En efecte, Europa està aturada i no inspira confiança perquè tot es basa en la economia i el comerç i molt poc en la gent i el social. Estan a punt de fer el mateix error amb l´UPM.
Què va a passar amb els països sub-saharians? Ells no faran mai part de l´UPM? No tenen petroli, no tenen gas, són pobres i no tenen res a vendre ni a comprar. No són interessants.
La diferència entre els països pobres i els països molt pobres anirà engrandint-se cada vegada més.