Mariano Rajoy i Maria Dolores de Cospedal, l’un somiant amb la La Moncloa i l’altra candidata a la presidència de Castilla La Mancha que disputa al socialista José Maria Barreda, han assistit des d’un balcó a la processó del Corpus en Toledo, la primera des de que la ministra Chacon ha provat el nou reglament d’honors militars, més en acord amb un Estat aconfessional. Barreda –com no- encapçalà el recorregut de la processó que durà més de tres hores. Els dos dirigents de la dreta no solament van manifestar el seu desacord amb el nou reglament sinó que han tingut la indelicadesa d’aprofitar la processó per fer campanya electoral parlant dels parats i dels pensionistes “agredits pel govern”. Per la seva a part l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez aprofità també l’ocasió per demanar al públic unir-se a la defensa de la vida. Òbviament no es tractava d’oposar-se a la pena de mort i encara menys quan en un país democràtic com els Estats Units, a la repugnància de la pena s’afegeix la discriminació per raó d’orígen, ser pobre, de raça, ser negre o hispà. No! es tractava de la interrupció de l’embaràs.
Si els representants de la dreta i l’arquebisbe poden barrejar vulgarment el cos de crist amb la política del dia a dia, la interrupció de l’embaràs, l’execució de l’himne de “la pàtria”, la presentació d’armes per part de soldats, i qui sap quantes coses més estranyes al sentiment religiós i en nom d’una fe que pocs continuen observant però que han après a disfressar amb paraules sàvies com cultura i tradició.
Si com dèim, aquesta gent no té inconvenient en barrejar tota espècie d’ ingredients per tal de continuar ocupant el terreny i mantenir la seva dominació ancestral, jo tampoc en veig cap, a part la repugnància d’ utilitzar les mateixes armes que ells, aprofitar aquest article sobre la processó del Corpus per parlar de la impunitat de la pederastia en el si d’una Església que pretén parlar en nom de l’absolut.
I si amb la meva actitud ofenc algú –que per desgràcia serà el més sincer amb les seves creences- li demano mil excuses.