He llegit “Le contrat d´accueil et d´intégration” que el govern francès fa signar als immigrants i que sembla que vulgui imposar a tota Europa. Com no podia ser altrament, aparentment, no hi ha una paraula en el text que no respecti el lema Liberté, Égalité, Fraternité, la simple formulació del qual, pesi a alguns, va representar un progrés del que encara vivim.
A l´apartat 1 del contracte, Compromisos de l´Estat, no hi ha res a objectar. I en alguns aspectes, en la qüestió del laïcisme, el que diu el document ja ho voldria jo veure aplicat a Espanya i en alguns casos per la pròpia Administració, car és la garantia de la llibertat de tots i la solució als temps que vivim i sobre tot que anem a viure. S´hi pot llegir:
“A França, la religió pertany al domini privat.
Cadascú pot triar les seves creences religioses o no tenir-ne. Mentre no pertorbin l´ordre públic. L´Estat respecta totes les creences i la llibertat de culte.
L´Estat és independent de les religions i s´assegura de l´aplicació dels principis de tolerància i de llibertat.”
Tanmateix, al darrer i cinquè apartat titulat Respecte del contracte, entra en acció “le préfet” (el nostre ex governador civil) i amb ell s´obre la porta a l´arbitrarietat que per això, i no per altra cosa, s’ha creat el contracte:
“(le préfet) té compte de la signatura del contracte i del seu respecte per apreciar de la condició d´integració republicana de l´estranger en la societat francesa prevista pel lliurament de la carta de resident”.
Cal felicitar-se que, de moment, la posició d´Espanya sigui més progressista que la dels nostres veïns. Tot i donar suport a la iniciativa francesa d´un pacte europeu sobre la immigració i que s´hi estigui treballant i negociant, sembla que el govern espanyol no vulgui dificultar la immigració legal que no és un problema; el problema és la immigració il·legal. Una immigració il·legal que aporta una gran part de la mà d´obra de l´economia submergida que a Europa representa, segons sembla, entre el 7% i el 16% del producte interior brut (PIB). El pacte europeu que s´està negociant sembla ser que introduirà la prioritat de perseguir les empreses que donen feina a mà d´obra clandestina i les xarxes de tràfic d´immigrants. Ja seria hora!
La postura del Govern espanyol demostra un sentit comú que poques vegades utilitza l’Administració. Opina que aprendre l´idioma del país és un deure per als immigrants -jo diria una necessitat- però sobretot és un deure de l´Administració què això es pugui fer; es mostra doncs contrari a un examen de llengua d´entrada. També considera, amb tota lògica, que els immigrants tenen l´obligació de respectar les lleis del país d´acollida com la tenen, òbviament, els propis natius; per tant resulta una redundància l´exigència de conèixer i respectar els valors del país. Esperem que interessos inexplicables no facin desviar la trajectòria actual marcada pel Govern espanyol.
Des de la nit de la nostra dictadura, pot sorprendre que Espanya, en tant poc de temps, estigui en condicions de poder mostrar, dintre del que cap, a països com França -i a Europa- el camí del sentit comú i de l´humanisme més progressista en el tema de la immigració, dels drets socials i les llibertats individuals.
Només es poden sorprenen aquells que ignoren, que és justament aquesta trajectòria que la República ja havia emprès, la que van tallar de soca a rel, a consciència, els sublevats de la nostra guerra civil i que encara estarien disposats alguns a tallar, per poc que les circumstàncies els hi fossin favorables.