D'un temps, d'un pais

Estic passant uns dies a Montanejos, un poble valencià de la comarca de l’Alt Millars amb un riu i uns paisatges de muntanya magnífics.

Fa uns anys, per ací, només es sentia el castellà, el dels indígens, valencians de parla castellana, i el de “los veraneantes” de parla valenciana passats al castellà. Avui, a l´hora del bany o del passeig i a les terrasses dels bars, el que més se sent és el valencià. Què ha passat?

Fa vint anys els que venien a Montanejos eren la gent acomodada, els que s´havien passat al castellà. Avui aquesta gent, tot i continuant parlant-lo entre ells, “cedeixen” i, l´ambient estiuenc ajudant, et parlen en valencià, llengua que quasi tots coneixen perfectament.

Però el fet determinant, al meu entendre, és que el turisme s´ha democratitzat gràcies al nivell de vida que indudablement ha pujat. Un altre fet és que compartim els hotels amb la gent que envia l´INSERSO i també el govern de Camps amb els diners de Bancaixa (tot ajuda, els vots són vots), que omplen els hotels i fondes de Montanejos de gent de tots els pobles del País Valencià, inclús en plena temporada turística. Uns hotels, per altra part, que ho passarien malament sense aquesta injecció de clients.

En la fonda on estic, van passant contingents de jubilats vestits amb l´uniforme del perfecte turista. Gent gran que rarament havia sortit del poble. Moltes dones soles i també parelles agafades de la ma gaudint dels últims anys de la seva existència.

I si els observes bé, o coneixes la seva vida passada, no pots deixar de pensar que la dictadura i els seus guardians de la “moral”, els van robar els millors anys de la seva existència i sembla que en són conscients i que volen recuperar el temps perdut en el que els queda per viure.

Es trist i a la vegada commovedor.

This entry was posted on Divendres, agost 8th, 2008 at 8:57 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.