No passa un dia en que el Papa Benet XVI, en el seu viatge als Estats-Units, no es mortifiqui pels abusos sexuals comesos sobre nens per representants de l´Església catòlica americana.
No dubtem que el Papa, la immensa majoria de la jerarquia eclesiàstica i òbviament la totalitat dels creients estiguin sincerament afligits de que això hagi pogut passar i horroritzats com ho estem tots nosaltres, pels actes i per l´autoria dels actes. Potser sí, com diuen al meu poble, que “en el pecat porten la penitència”.
Ara bé, sense voler fer llenya de l´arbre abatut, o aprofitar la circumstància per fer demagògia barata, sí que un pot legítimament permetre´s establir un paral·lel entre aquesta trista realitat i la grandiloqüència inacceptable d´infal·libilitats i veritats revelades.
Massa sumptuositat, massa pretensions, masa intervencionisme “moral”, massa aparença immaculada per un costat, i massa misèria humana per un altre, massa silencis, massa boques tancades i impunitats comprades, a dia d’avui, amb l´ajuda del vil diner.
Massa interessos creats per què res pugui canviar.