Archive for setembre, 2008

El tema dels desapareguts de la nostra guerra

Dimecres, setembre 3rd, 2008

Quanta verborrea per part dels tertulians -tot i deixant de dir l´essencial- ha provocat la iniciativa del jutge Baltazar Garzón al reclamar a diverses institucions -quatre ajuntaments, Església, Defensa, abadia del Valle de los Caídos, Direcció de Regitres i Notariat i Centre Documental de la Memòria Històrica- informació sobre desapareguts i afusellats durant la Guerra Civil.

Per raons òbvies s´entén que durant quaranta anys el franquisme volgués ignorar els seus crims; en honrar els seus morts i en magnificar els crims atribuïts als seus adversaris en tenia prou.

Es pot admetre que, a la transició democràtica, amb l’objectiu de facilitar la “reconciliació” s´estengués un vel prudent sobre la qüestió.

El que no és de rebut és que setanta anys desprès dels fets i la democràcia consolidada, encara hi hagi gent que es negui a tractar humanament el tema dels desapareguts i les fosses comunes, i es negui a intentar saber el que va passar.

La iniciativa del jutge Garzón no és cap “disbarat ni cap error” com ho considera Jaime Mayor Oreja, ni és “reobrir les ferides del passat, ho faci qui ho faci” com pretén Mariano Rajoy. Tampoc es important conèixer si es pot o no actuar penalment contra els responsables dels crims (com a mínim tindríen més de noranta anys!), o si és convenient o no, fer-ho.

Tot és molt més senzill. Com sempre.

Amb tot aquest enrenou per part dels comentaristes el que es posa en evidència és la ideologia de cadascú, dreta o esquerra. El camp on es situa cadascú; en el camp dels vençuts de la guerra o en el dels triomfadors.

I està clar.

En el camps dels vençuts, anys fa que perderen tota vel·leïtat de revenja, la repressió va ser massa total i cruel.

En l´altre camp, en els que per les raons que siguin es situen en el dels vencedors, sembla que només els mou una inquietud: que no s´arribi mai a establir com, quan i quants, van pagar amb la mort “el crim” de ser alcalde de poble, o mestre d’escola, o pobre, o defensor de la República i el seu govern legítim.

Citació

Dimarts, setembre 2nd, 2008

Llegeixo a El Periódico en boca de Juan Goytisolo, una persona que admiro: “No critico la tradició religiosa, sinó la utilització de la religió per obtenir poder, riquesa i influència en nom de valors suposadament elevats”.

Si em permeten la gosadia, just el que modestament intento, denunciar el fariseisme religiós, que de tots, és el menys acceptable; cada cop n’estic més convençut.

Anem com els crancs

Dilluns, setembre 1st, 2008

A principi de l´estiu us feia part de la meva sorpresa indignada de veure en ple centre de València un mosaic celebrant el 50è aniversari del “”¦NOMBRAMIENTO DE ALCALDESA HONORARIA PERPETUA DE VALENCIA A LA SANTÍSIMA VIRGEN MARÍA DE LOS INOCENTES MÁRTIRES I DE LOS DESEMPARADOS”¦” nomenament del 1954, en ple franquisme, però confirmat el 2004 (!) per un PP a la punta… del progrès i de la modernitat!

La generació dels meus fills no dubtaria en qualificar, per una acció tan surrealista, els consellers municipals del PP de “frikis”.

A Rota però, encara és pitjor car no es tracta de recordar; la corporació acaba de concedir, en un ple solemne celebrat aquest estiu, el fantasmagòric títol feudal de “Señor de Rota” a la imatge de “Jesús Nazareñeno” una talla de fusta que es treu a la processó cada any a Dijous Sant!

Ho llegeixo a El País Semanal en en un article de Almudena Grandes titulat “In memoriam” que l’escriptora converteix en un homenatge a la memòria de dos mestres de Rota afusellats per Queipo de LLano, José Tirado Franco i José Garrido Moreno.

I dedica el seu article als dos mestres de Rota perquè recorda haver llegit la transcripció d´un sermó que justament el capellà de Rota pronuncià un diumenge de 1936, quan el cop d´Estat ja havia triomfat, en el que deia parlant de l´afusellament de José Tirado Franco que “el antiguo maestro no habia pagado con la muerte que habia sufrido, el delito de no enseñar el catolicismo a los angelitos de Dios”.En la partida de defunció d’aquest mestre, ens diu Almudena, consta la causa de la seva mort: “maestro de ideas avanzadas”, textualment.

I pel que fa al segon mestre, ens conta “que iba en bicicleta de cortijo en cortijo, con su mandolina al hombro, para dar clases a los niños que no podian acudir a la escuela todos los dias; un misionero de la educación que los reunia de dos en dos, de tres en tres, para alfabetizar-les a base de cuentos y canciones. También pagó con su vida esa osadia”.

José Tirado Franco i José Garrido Moreno, diu Almudena Grandes “no eran tallas de madera, sino hombres de carne y hueso. Por eso murieron (…) me temo que ningun Ayuntamiento celebrarà jamás un pleno para colocar una placa con sus nombres”.

I ara ve potser el més trist: “Jesús Nazareño” és nombrat, en ple segle XXI “Señor de Rota” amb el sol vot en contra de l´únic conseller d’IU. Tots els consellers socialistes, menys un, que va sortir de la sala per no intervenir, van votar a favor amb l´argument de que la petició venia avalada per la firma de quatre mil veïns!

No, companys, no! No és això!

Com deiem, anem com els crancs, cap enrere; fins tornar a començar.