El nostre respecte a totes les víctimes d’aquesta tragedia que res ni Ningú ha tingut la voluntat i el poder d’evitar en un dia tan senyalat com el mateix dia de la festa de Santiago!
Respectem Igualment, els creients capaços de mantenir la seva fe intacta malgrat l’accident en tan extraordinaria circumstància.
Simplement, nosaltres ens permetrem de demanar a l’Església i als seus fidels el mateix respecte envers aquells que per moltes raons, i en particular per motius semblants a l’esmentada ciscumstància , els hi és impossible, amb tota honestidad, ser creients.
I tant a la gerarquia de l’Església com als seus fidels els demanen que s’acontentin de viure amb tota humilitat la seva fe, i deixin d’utilitzar el poder i la gran influència que indiscutiblement tenen per intentar imposar políticament les obligacions de seves crènces a la resta de la ciutadania.
Archive for juliol, 2013
El tràgic accident del dia de l’Apostol Santiago
Divendres, juliol 26th, 201325 d’avril de 1707, la desfeta d’Almansa i el Partit Popular
Dimarts, juliol 23rd, 2013
Als 300 anys de la batalla d’Almansa, el consistori progressista de Gandia encarregà a Antoni Miró a aquesta obra monumental, 25 d’avril 1707, que es troba a l’entrada de la Ciutat.
Gandia, com Xàtiva, Alcoi o Alzira van ser centres de resistència contra les tropes del rei francés Felip d’Anjou, el futur rei d’Espanya sota el nom de Felip V, net de Luis XIV, les quals, entrant per Almansa van arrasar a foc i a sang ciutats, instititucions d’autogovern, furs, drets, llengua i costums del que fins, a aleshores era el Regne de València fundat per Jaume I.
El 1714, amb la caiguda de Barcelona arrivaria també la derrota del Principat de Catalunya.
Avui, l’alcalde de Gandia del Partit Popular, Arturo Torró, ha dit que “els madrilenys que venen a la ciutat no enten el monument i ha decidit que el vol fer desaparèixer! Gandia, amb la comarca de Saifor, tal com escriu Joan Llinares al diari Ara, “ terra d’Ausiàs March, Joanot Martorel i Roís de Corella, fou port d’entrada a la península del renaixement europeu de la mà de la dinastia Borja”.
Com en el temps del franquisme ,-“no falten al País Valencià, dcontinua Llinares “ personatges servils disposats a liquidar qualsevol expresión de la nostra història o identitat cultural”. profesant -això ho diem nosaltres- un un odi a Catalunya, un amor folklòric a la terreta” tot i brindant “noves glòries a Espanya!”
Tot indica tanmateix que el poble valencià s’està preparant per donar per fi a aquesta gent el que es mereix, és a dir, amb perdó de l’expressió, una bona patada al cul!
Consell Territorial del PSOE a Granada
Dimecres, juliol 10th, 2013
El Consell Territorial del PSOE, amb els seus 17 barons territorials reunits a Granada, ha perdut una nova ocasió, fa anys que dura, de definir el què entèn aquest partit per allò que ha de ser federalisme a l’Estat Espanyol. S’acontenta, tot i sabent que le PP hi està en contra, d’anunciar la seva intenció de modificar la Constitució en un sentit federal. Tanmateix tot comença i acaba amb la denuncia d‘una recentralització del sistema de les autonomies per part del PP i a auto atribuïr-se una més àmplia decentralització del sistem autonòmic. I entre mig, bla,bla,bla, És a dir que no sortim del joc classic que alguns qualifiquen de polític, i que es resumeix en conceptes genèrics i indefinicions poc comprometedores.
Però ull!, no sense, de passada, deixant-se en el tinter conceptes tan concrets com el de que Catalunya és una nació i el dret a decidir de Catalunya que el PSOE refusa. Amb aquesta declaració hem reculat en el temps i ens trobem a l’endemà de la “cepillada” pel Tribunal Constitucional del nou Estatut votat pels dos parlaments i referendat pels ciutadans de Catalunya. Tant en la questió social, com identitaria aquesta classe política actual, sense capacitat de preveure la crisi i sense coratge per fer explotar a temps la bombolla inmobiliaria, demostra no haver après res, en tot cas, molt menys que la ciutadania que cada cop està menys disposada a deixar-se prendre el pel.
Aquells que han basat la seva militància en oferir amb entusiasme,a calvi de res allò que savien fer, es sorprenen que amb els nombrosos militants i electes assalariats d’aquest partit encara no hi hagi un document definitiu expliquant, punt per punt, quin serà el federalisme a Espanya el dia que s’implanti. No es tracta de fer cap toxo, ni cap treball acadèmic, ni que respongui, a les qúestions dels polítics que generalment es preocupen per dues qüestions bàsiques per ells: 1- Això aporta o treu vots? 2- Això fa perillar la meva posició? sinó a les respostes a les preguntes que els militants, els ciutadans, els ectors en definitiva, puguin entendre i fer seves.
Els defensors del sobiranisme com els del federalisme no daten d’ahir, però el cert és que la ciutadania no fan gaire temps que s’ha posat en marxa de manera espectacular -podriem parlar des de fa un poc més d’un any- i ja hi ha gent que rrepresenta la independència que presenta un documents com el Clauer. cat. Tot indica que el clauer”, que no amaga que és prpaganda, està orientat a la ciutadania, tant a la que està convençuda de seu independentisme com a la que en dubta. I penso que ha reexit el seu propòsit per la trasparència, la claretat i la seva qualitat com a document.
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
