D'un temps, d'un pais

.

.

.

´.

.

Fa uns dies el PSOE ha desbloquetjat l’ús de les llengües co-oficials al Senat unint-se a la proposta dels senadors bascs, gallecs i catalans. Una proposta que tal com va dir Miquel Bofill, senadord’ERC i un dels principals impulsors de la idea,  no va “contra res, ni contra ningú” .

La senadora Leire Pajin, secretària d’organització del PSOE va defensar la posició favorable a la proposta.del seu partit.  Ho feu en eusquera (va estudiar en una icastola), en gallec ( la llengua en que s’expressa una part de la seva família) i en valencià/català  (que va aprendre quan  es va instal·lar a Benidorm). Cal felicitar-la. És malaguanyat  que no tingui temps de pensar, ella, i el PSPV un poc més amb el País Valencià.

En front dels nacionalismes i de les esquerres trobem la posició  en contra del Partit Popular que a través del seu senador Juan VanHalen va qualificar la mesura de “ridícul mundial espantós”, ironitzant amb l’ús dels auriculars en els plens.

Per aquesta gent els principis democràtics no són  la seva principal virtut.Són incapaços  de respectar els morts dels  altres tal com hem pogut constatar amb la llei de la memòria històrica, ni tampoc les llengües que es parlen en aquesta dissortada pell de brau. Els haurem de dir a aquests senyors de l’Espanya Imperial de toros i panderetes que ja és hora que s’enterin que l’ Estat que s’està construint malgrat ells, s’ha allunyat -esperem definitivament-  de l’Espanya de la intolerància, la de   “Vivan las cadenas” o  la del crit més recent de “Viva la Muerte!” I que va semblant cada vegada més, pel que fa a drets individuals i col·lectius, a paísos com Canada, Belgica i a Suïssa, on per cert, no hi ha quatre llengües co-oficials, sinó quatre de nacionals, i on el ridícul el faria el  senyor Halen i els seus amb les seves declaracions , i posicions d’èpques àssades.