D'un temps, d'un pais

Catalunya primer, i desprès la República a Madrid   van voler acabar amb els avortaments cladestins ja el 1936. Felix Martin Ibañez, un metge de la CNT, Director General dels Serveis Sanitaris i Socials de la Generalitat presidida per Lluís Companys, fou l’autor de la primera llei de l’avortament a Catalunya aprovada per Decret el 25 de desembre del 1936, signat per Josep Tarradellas i els consellers de Sanitat i Assistència Social. L’objectiu de la llei era d’ acabar amb els avortaments clandestins i acabar amb la mort de dones.I també es van obrir centres de formació sexual per a joves.

Aquesta llei va servir de base al govern socialista de Largo Caballero per  aprovar la llei a nivell de tot l’Estat. L’encarregada de portar-la  a terme a Espanya fou Frederica Montseny aleshores  Ministra de Sanitat de la República Espanyola, la primera dona ministra de l’Europa Occidental des del novembre de 1936 fins al maig del 1937. La seva sortida del ministeri, arran dels fets de maig, va truncar el projecte que no acabaria d’aplicar-se amb el triomf del franquisme. I les dones van  haver d’esperar cinquanta anys per recuper amb un altre govern d’esquerres el seu dret a udecidir sobre el seu propi cos.

 La sorque tenim , dintre del que cap, amb l’ ofensiva anti.abortista actual de Gallardón del Partit popular i de   Rouco Varela, és que aquesta gent no disposa avui de tropes a les seves ordres.

I esperem que ni ells ni ningú, no les tingui ni en aquest ni per a cap altre tema!

 AC.   (partir d’una crònica del diari ARA)

Paper mullat.
Conèixer la trampa dels requisits insurmontables per modificar la Constitució amb l’oposició declarada del del Partit Popular al govern, i la majoria absoluta dels dos partits espanyols, el neofranquista PP i la seva sombra, el PSOE,
Saber que el sentit democràtic dels britanics està a anys llum de l’absolutisme espanyol,
Dir que els partits catalans actuen a l’invers d’Escocia que primer negocia l’autorització del rederèndum abans de fixar la data i la pregunta de la consulta,
Fer la puta i la Ramoneta amb el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i declarar desprès de tot això,amb tota tranquilitat, que la consulta catalana serà paper mullat, no és fer prova de prudència ni de sentit de responsabilitat d’home d’Estat, sinó que és triar un camp, el del fil tradicional anti democràtic de la Historia d’Espanya . Però és més, és simplement burlar-se de la gent i fer prova d’un cinisme inadmissible que obliga als que no sóm particularment violents, a decantar-nos per dignitat, per la consulta amb o sense autorització, convençuts -que es prengui l’opció que es prengui-que l’eventual famós xoc de trens, solament pot venir d’un costat, el dels qui sempre han utilitzat la força a la raó.

Trist Navarro, trists genis que l’assessoren i trist PSC!

ENTREVISTA  A  ELISEU CLIMENT: