D'un temps, d'un pais

La ressaca d’aquest de Nadal  m’ha fet elucubrar  sobre  els misteris de l’univers! Sí, ni més ni menys, L’Univers! Jo no em fique sovint en temes tan transcedentals però quan em pose m’hi pose i sobretot en un somni cuvant el cava!

Aquells de vosaltres que teniu la atenció de seguir  el que puc escriure no us sorprendreu que la meua incredulitat congènita em va portar a considerar en el meu somni, però també a la vida real per cert, que l’univers respon a la llei de la física i no tè res de creació divina, i que la evolució durant milions d’anys llum ha  donat com a   resultat que de la infinitat d’estels i planetes més o menys coneguts, un  sol, la nostraTerra, reuneix les condicions de ser habitada i disposar de vegetació i de sers vius de vàries espècies que s’hi passegen i que no troben altra manera de subsistir (una primera incoherència del sistema) que menjant-se els uns als altres, els més grossos  o els més astuts menjant-se els més febles. l entre les diferents  espècies  una és més intel·ligent  de llarg que les altres, però sobretot té  la facultat   de la que no semblen provistes les altres, la de tenir consciència d’ella mateixa i del món que la rodeja. Aquesta espècie arriva a entendre la evolució de l’univers , però, incapaç de trobar  una explicación raonable del punt de partida de tot el tiglado ha acabat per trobar la solució resumint el mistèri en una paraula, DÉU. Es podia haver quedat aquí, però no, es construeix un relat  i es crea una Estructura que s’instrumentalitza com a  a mitjà de poder.  L’Estructura promet als pobres humans esmaperduds recompenses i càstics en funció del grau d’obediència als  manaments dictats per per ella en nom de Déu. Avui, sobre la terra solament queden les recompeses, és a dir prebendes i honors, i qui ho dubti  que ho demani a la gent de l’Opus i a la jerarqui de la Estructura!   Gràcies a les lluites dels adversaris de la Estructura els castics  que fa uns segles també s’administreven des de la terra en forma de tortures i de mort, ara han tornat en gran part al cel, o millor dit a l’infern!  

Per la meua part d’incrèdul he arribat a la conclusió que la necessitat de creure és tan gran , que les incoherències del relat i els abusos de la Estructura vnecessiten ser ignorats pels pobres humans .  No es tracta ara ací de detallar a incoherències  del relat,  solament en el meu somni aparegueren  les més classiques, la virginitat de Maria, el paper de Josep suplantat per l’Esperit Sant en forma de paloma, i la història d’Adam i Eva de la qual s’ha de deduir que tota la humaniat  decendeix d’una sola i única  parella !

Per desgràcia,  quan Eva anava a mossegar per primera vegada la poma em vaig despertar! I qui sap? Al pas que anava prenent el somni, allò podia haver acabat amb una orgia, o trobant finalment  -ves a saber!- la solució a la gran Qüestió, la del nostre orígen i on i com començà tot!  

Comptava en la ressaca de Cap d’Any per descubrir-ho,  però  no desconfie d’arribar-hi en una altra ocasió.

I podeu estar tranquils, si mai en una altra ressaca descobreixo el Misteri de saber d’on venim i el per què, no patiu, sereu els primers a assabentar-vos-en!