D'un temps, d'un pais

Ajuntament de Foios

Senyor alcalde, senyores regidores i regidors, festeres i festers, veïnes i veïns de Foios.

Abans de tot deixeu-me dir una cosa: Trobar-se, un dia com avui, al balcó de l´ajuntament del seu poble, just enfront de la casa pairal on has nascut, per parlar a la teua gent és un honor i un gran privilegi. Un privilegi que com diem en Foios: “no es compra en diners!”Un any més ens preparem a celebrar i “disfrutar” les Festes del nostre poble.A mode de presentació de cara als més joves, permeteu-me que recorde que és precisament l´endemà de Festes de l´any 1947, als 9 anys, que vaig marxar de Foios amb la mare per travessar clandestinament a peu els Pirineus i poder-me retrobar amb el pare, exiliat a França.Com recordaran els més majors, el pare era conegut i estimat al poble des de que de jovenet venia de València a fer teatre amb la companyia de Josep Peris Celda a la sala del tio Vicent Carceller, per fomentar i dignificar la nostra llengua i la nostra cultura. I és també pocs dies abans d´estes mateixes Festes però de l´any 1954 que per primera vegada, la mare i jo, vàrem poder tornar al poble. Molts dels que esteu ací recordareu -i jo no ho he oblidat mai- la rebuda calorosa i fantàstica que tot Foios va fer a Clareta, Clareta la pesaora, cabilda per part de mare. Clareta, i la seua cosina Carmencita, que de joves, segons m´han contat, eren les reines del poble.Des d´aquell dia del seu retorn, la mare -que no podia viure sense Foios- necessitava “vindre” cada any a Festes i jo -com alguns recordareu- l´acompanyava. I potser no siga exagerat dir que és gràcies a les nostres Festes que jo no he perdut les meues arrels. ****Les Festes de Foios -com tot- han evolucionat al llarg dels anys i, sense abandonar les tradicions, intenten incorporar, poc a poc, allò que la vida i els temps han anat aportant i suggerint. Això sí, permeteu-me que diga -però que quede entre nosaltres, en família, que no s´enteren els de Meliana!- que la evolució ha anat, al meu gust, massa poc a poc.És una simple opinió, i com tota opinió respectable, i sobretot… discutible!Però una cosa és evident: hem progressat i MOLT!I avui, en este mateix edifici de l’ajuntament, en tenim una prova: L´exposició que acabem de visitar FOIOS ALTRES POBLES, ALTRES FESTES que té per objectiu, com hem pogut apreciar, fer-nos conèixer les diferents terres i pobles de procedència dels nous veïns que han triat Foios per hi viure, criar els seus fills, i establir noves arrels. I crec interessant que un natiu de Foios que les circumstancies de la vida han fet viure lluny del seu poble es detinga uns instants, justament, sobre el tema de la gent que naixcuda en altres terres, s´ha establert a Foios, aportant, iniciatives, empenta i sàvia nova. La mostra, per primer any, vol acostar-nos als llocs de procedència dels nous veïns. Tot el que és acostar, descobrir i conèixer costums i maneres de ser d´altres terres i d´altra gent és positiu, enriquidor i sempre benvingut.I deixeu-me dir una cosa que ens ha d´omplir de satisfacció: La majoria dels vinguts d´altres terres i els seus fills, adopten i defensen la nostra llengua i la nostra cultura igual o millor que els que hem nascut en esta terra.Car el problema, en el món, mai han estat les diferències. Les diferències “existixen”. En menor o major grau però “existixen”. Ningú, se les inventa. Això sí, les diferències no tenen res a “vore” amb les desigualtats. Ser diferents no vol dir no ser iguals en drets i en obligacions. El problema doncs, no són les diferències; el problema a tot arreu sempre ha estat –i encara ho és per desgràcia massa sovint- la no acceptació o la negació dels drets dels diferents, generalment, pels qui se senten els més forts. Algú ha dit que la millor manera de que te respecten és començar, tu, per respectar els demés i la millor manera de que els demés t´accepten com eres, és acceptant tu com són els altres.En un pregó de Festes, des d´este mateix balcó, ara farà dos o tres anys, el nostre cronista de Foios Martí el Saquero ens recordava aquells temps on mig en broma, mig en serio, quan un bou agarrava algú en esta mateixa plaça i resultava ser un foraster, la gent s´exclamava tranquil·litzada: “És un foraster? Toca, “menos” mal!”Que lluny estem d´aquells temps venia a dir Martí el Saquero! Aquells temps on, em contava la mare, quan mon tio Juan marcava un gol en el camp del Meliana -i en marcava molts- el públic cridava: “Mateu-lo que el cementeri és a prop”!I la tornada a Foios es feia fugint a través camps, intentant evitar les sèquies… i les pedrades!

******

Avui, no solament això fa part d´un passat, no sé si entranyable però que no tornarà, sinó que estem acollint una immigració nova amb formes de vida molt diferents. És gent vinguda -alguns en circumstàncies i condicions deplorables- d´altres països i d´altres continents, amb les seues maneres de ser i inclòs amb altres religions. Alguns d´ells han triat Foios per guanyar-se la vida, o potser no han triat res, i son les circumstancies que han triat per ells. Ves a saber!I ací, si em permeteu, voldria enumerar ràpidament, intentant no fer-me pesat, uns principis, que les meues vivències com emigrat m´han permès de tindre molt clars i sobretot de poder verificar la seua realitat:Un immigrat no pren res a ningú. Als anys 60, a França, va haver una forta immigració d´espanyols-entre ells, per cert, molts valencians-. Alguns francesos que qualificaria -per no dir una altra cosa- d´indocumentats, solien utilitzar despectivament la frase: “estos estrangers que venen a menjar-se el pa dels francesos”. Amb els meus amics, també francesos però no indocumentats -per això eren els meus amics!- utilitzàvem l´humor per ridiculitzar aquella gent i prenent el contra peu a la seua frase xenòfoba, en broma deiem: “estos espanyols que venen a menjar-se el pa… dels portuguesos”! Perquè de portuguesos n´hi havia un fum també!Bromes a part, la realitat és que la riquesa que es generava a França, o Alemanya posem pel cas, es devia en part als treballadors estrangers: espanyols, portuguesos i de moltes més nacionalitats. Car l´immigrat -tant l´econòmic com el polític- no és que no pren res a ningú -com hem dit- sinó que aporta la plus vàlua de la seua capacitat de treball, ja siguen els seus braços o el seu cervell. I és per això, que per acollir-los com Déu mana, no ens cal ser humans i generosos, solament interessats, perquè la immensa majoria, un per un i en el seu conjunt, ens aporten més que reben.I una darrera cosa per acabar: No tenim perquè imposar-los res del que no ens exigim a nosaltres mateixos. A mi, en les terres on he viscut no em van coaccionar de cap manera, em van oferir les mateixes possibilitats, de formació i promoció en tots els ordres, que tenien els seus natius i jo vaig optar, amb tota naturalitat, lliurement, per intentar sumar el que m´aportaven aquelles terres, sense abandonar ni renunciar a res del que jo era.Dit això, és evident que el fet que Foios es mostre acollidor i integrador, no vol dir que haja de massificar-se, que haja de perdre les seues característiques pròpies i deixar de ser un poble de l´Horta valenciana que intenta preservar la seua idiosincràsia i la seua qualitat de vida.I em consta que és el que Foios està intentant aconseguir.***Arribat a este punt, crec que he de parar el carro. No sé perquè, però en lloc d´un pregó veig que m´està eixint un sermó!I no cal. No cal en un dia com avui i en un tema com del que parlem, senzillament per dos motius principals: primerament … perquè… quan més viatgem i descobrim nous horitzons, -o més ens visiten – i sortosament avui viatgem i ens visiten molt- menys falta ens fa recordar veritats com a cases.Això d´una part. I d´altra part, perquè per posar-se transcendents sobren moments. I per “disfrutar” i ser feliços en falten.Així és que ha arribat el moment de preparar-se a gaudir i compartir entre tots nosaltres -veïns de tota la vida, nous veïns i visitants- estes magnifiques festes de Foios i aconseguir que acaben sent a la llarga, les millors Festes de tota la contornà!I estic segur que entre tots ho aconseguirem!
VISCA FOIOS!
VISQUEN LES FESTES DE FOIOS!