D'un temps, d'un pais

La millor definició de mi mateix és sens dubte la que fa Raimon Obiols en el pròleg de les meves memòries. Els valors dels Vençuts, De Foios a París, passant per Barcelona: “Malgrat haver participat molt de prop en diverses vicissituds de la resistència catalana i del combat pel restabliment de les nostres llibertats, Castanyer no ha estat mai un polític sinó un ciutadà lliure i compromès. Professional competent, amb una veta artística que els seus amics apreciem, Castanyer és, essencialment, un home actiu i compromès, identificat, com indica el títol del seu llibre amb el món dels qui perderen la guerra civil i amb els seus valors”.

Voldria en aquestes pàgines d’un temps, d’un país… –donar les gràcies amic Raimon, el cantant del carrer Blanc, a qui he emprat aquest titular, i al polític pel seu generós pròleg; i també vull deixar constància d’algunes accions col·lectives del passat, com una contribució a la recuperació de la Memòria Històrica,amb articles, reflexions i comentaris que em suggereix l’actualitat, sense més pretensió que poder ser útil als lectors, sobretot als joves que ho puguin llegir.

Aprofito el viatge i integro al bloc la meva PINTURA, olis, aquarel·les, dibuixos i caricatures i les meves miniatures del Museu Imaginari que he exposat en diferents municipis de Catalunya.

I finalment he volgut retre un homenatge al pare donant a conèixer el llibre de poesia que va publicar en la solitud i el desert de l’exili, com també textos del seu arxiu i el del seu germà Josep sota la rúbrica ESCRITS D’EXILI.

Vista de Foios des de Meliana