D'un temps, d'un pais

Segons la cadena SER, la comunitat de Madrid d´Esperanza Aguirre i el cardenal arquebisbe de la capital, Antonio María Rouco Varela, han acordat que el Servei d´Assistència Religiosa Catòlica formi part del comitè d´ètica dels hospitals públics de la Comunitat que decideix sobre les cures pal·liatives.

És a dir que s´amplien les funcions d´assessoria religiosa que el conveni existent atorgava fins ara als capellans, a fi de que el Servei d´Assistència Religiosa Catòlica formi part del Comitè d´Ãˆtica i de l´Equip Interdisciplinari de cures pal·liatives. Això vol dir que capellans o “persones idònies” podran decidir sobre el conjunt de la població hospitalària, professi la religió catòlica, d´altres religions o cap, en el si d´aquest Comitè pel que fa a casos de sedació de malats terminals, de realització d´un avortament o de la reanimació d´un nou nat amb seqüeles greus irreversibles. Les decisions d’aquest Comitè d’Ètica, per sort, no són vinculants pel metge responsable. Però és com si en aquest Comitè, integrat per metges, professors d’ètica i personal especialitzat, poguessin intervenir representants d’una religió com la dels Mormons que s’oposen a les transfusions sanguines. Per què no?

Algú dels tertulians de la cadena SER opinava que el problema és exclusivament polític i no de l’Església que s’aprofita dels espais que li permet el poder. Sempre aquesta mania de voler salvar els comportaments reprovables d’una Institució de la potència de l´Església i veure-la lliure de tot pecat. En què quedem? És ètic “aprofitar-se” d’algú o d’alguna cosa encara que es cregui detenir el monopoli de la veritat? Si el moralisme de l’Església -que no moral- no li ho impedeix, almenys per ètica podria refusar d’intervenir en decisions que afecten gent que no comparteix les seves conviccions.

No sé si en el desert, però continuaré predicant… Són massa greus les conseqüències de les agressions de l’Església catòlica espanyola per imposar la seva hegemonia, per no respondre a cada una de les seves ofensives. Ofensives que es segueixen una darrere de l’altra des de fa un temps amb la voluntat de recuperar el terreny que per força ha perdut des del final de la dictadura.