Qui no ha oït o llegit una vegada en la seva vida la cèlebre frase revolucionaria de “cadascú segons les seves habilitats, a cadascú segons les seves necessitats”. Aquesta frase és un dels principis exposats per Louis Blanc, revolucionari francès (1811-1882) al seu assaig Organització del Treball publicat en una revista el 1839.
Desprès, la frase ha fet fortuna i ha estat adoptada pels anarcocomunistes. Tanmateix, Jules Guesde, en un escrit de 1882, la refusa en nom del comunisme pràctic tot i reconeixent que els qui l´havien fet seva obeïen a una preocupació de solidaritat i d´igualtat veritable.
Bé -em direu- a que ve parlar al segle XXI d´un principi que ja al segle IXX, un comunista com Jules Guesde considerava que era una utopia, bella -això sí- però una utopia a combatre?
I sobretot a que ve la ocurrencia d´associar-la al bicing?
Reflexionem.
Qui podia preveure al segle passat que al cor de les capitals del “capitalisme triomfant”, es posaria a disposició de qui en tingués la necessitat, un mitjà de transport individual, que no seria de ningú en particular, i que tots compartirien “segons les seves necessitats”?
l que aquests bens materials romandrien al carrer a la disposició de tothom i que tots -de moment!- en respectarien la integritat?
Us veig escèptics.
Sempre he considerat la bicicleta un enginy remarcable, ple de petites troballes i mecanismes genials per la seva simplicitat.
El que no havia imaginat mai, és que un dia també em faria somiar. Puc. No?
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
