D'un temps, d'un pais

L’Institut Francès de Barcelona ha presentat un llibre de l’escriptor i periodista Ramón Chao i el dibuixant i pintor Wozniak, sobre Cuba. El llibre, titulat Cuba miracles, és una obra, més a prop d´un llibre d´art que d´un llibre de viatge d’un escriptor, il·lustrat per un artista. A més el llibre conté un audio amb la musica d’Antoine Chao. Per completar la festa només hagués faltat Manu Chao, fill i germà dels dos altres Chao’s i gran amic i admirador de Wozniak.

Però el meu propòsit, de moment, no és tant de parlar del llibre com de l´anècdota que va contar l’escriptor a la seva presentació.

Va contar que a conseqüències d´una caiguda no podia aixecar el bras completament i tenia un fort dolor permanent. A França i a Espanya havia anat, pagant, d´un metge a l´altre i no li trobaven el remei. La reabilitació que li recomanaven tampoc tenia efecte.

I el miracle es va produir a Cuba. “A Cuba es produeixen miracles, va dir Ramón Chao en la presentació, i un d’ells, la desaparició radical de les meves molèsties!”

Va explicar que van conèixer per casualitat el metge de l´equip nacional de Cuba de beisbol i aquest, al veure que quasi no podia bellugar el braç, li va dir que passés l’endemà per la seva consulta. En dos dies, amb una indicció per dia li va treure el dolor i li va fer recobrar la mobilitat del braç. Quan l’escriptor va preguntar el que devia, el metge li va contestar que res:

“Aquests medicaments tenen una particularitat, si es paga no fan efecte!”

També va preguntar al doctor com és que havia hagut de venir a Cuba per solucionar un problema que arrastrava des de feia temps. Molt simple li va respondre el metge, als vostres països com es paga es fa durar la malaltia, aquí com no cobrem, quan més aviat acabem millor!

No estic convençut de que l´anecdota no sigui una invenció de l´escriptor per il·lustrar el títol del llibre, però en tot cas, a mi, m´agrada.

Com també em va agradar que per acabar amb els miracles, Ramón Chao reblés el clau dient que dels miracles de Cuba, el primer de tots, és que Cuba existeixi desprès de mig segle d’embargament!