“L’Església té l’obligació de constatar que la decisió ha estat presa de forma lliure, rumiada i amb coneixement de causa. Ha de comprovar fefaentment que la persona vol tot el que significa apostatar. És una decisió seriosa; significa deixar de ser catòlic. Ha de constar que ha estat presa amb responsabilitat”. (Paraules del secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, monsenyor Juan Antonio Martínez Camino).
D’aquestes paraules es dedueix que és més fàcil entrar en el catolicisme que sortir-ne i que el bateig no sembla ser una decisió seriosa ja que difícilment poden exigir directament garanties i responsabilitat al nadó batejat.
Per continuar sent catòlic (únicament sobre el paper perquè ja em diràs com poden fer que continues sent-ho sincerament quan tu mateix demanes apostar) aquí sí, l’Església t´exigeix totes les garanties perquè s´atorgua el dret de “salvar-te” a seques, o de tu mateix. A menys que sigui, més prosaicament, perquè entres al còmput de les subvencions! Si no és ofendre, diria que s’actua a la manera interessada de les institucions bancàries: per ingressar els teus estalvis, cap problema, per treure´ls, tots!
Ja sé, l’error podria ser d´exigir sentit comú a l´antinòmia de la raó que és la fe. Però el que sí es pot exigir -al menys- és honestedat i respecte a la intel·ligència dels altres a una institució de les característiques de l´Església, evitant declaracions com les de monsenyor Martínez Camino.
El País
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
