D'un temps, d'un pais

El discurs dels polítics ha de ser positiu i sobretot han de fer propostes constructives a la ciutadania. És el seu treball. Els polítics d´esquerra per obligació, perquè els seus electors no els perdonen una actitud diferent. Els polítics de dreta és una altra història; el que ha fet el Partit Popular durant aquests darrers anys -anar a la contra en tot, política antiterrorista, política exterior, en contra de l’estatut i de Catalunya…, és demencial. S´ha servit de tot i ho ha tergiversat tot amb un sol objectiu, el poder. Cal esperar que, a part el cercle dur dels seus electors, els votants li ho tindran en compte.

L´actualitat dona mil motius per indignar-se contra els dirigents d´aquest partit. Avui els protagonistes són dues dones Ana Botella i Esperanza Aguirre que demostren que la moralitat no és la virtut més compartida.

La mitja poma o pera d´Aznar (recordeu les seves dissertacions sobre l´homosexualitat?) no té escrúpols en utilitzar i explotar el clixé i el muntatge de les trituradores d´infants per oposar-se a la llei sobre l´avortament. Aquesta gent no té sensibilitat, tenen ànima de “charol” com deia el poeta, o d´inquisidors que segueixen les consignes inquisidores dels seus confessors.

Pel que fa a Esperanza Aguirre, no sabem com és en privat, però pel que fa a la imatge pública que projecta, és una persona perversa, disposada a tot per arribar al seu objectiu; i si no, que li ho pregunten a Alberto Ruiz-Gallardon i a Mariano Rajoy!

A les notícies de la Quatro, Iñaki Gabilondo no ha dubtat en qualificar la seva actitud d´indecent desprès que l´Audiència Provincial de Madrid, que no admet recurs, hagi declarat el doctor Luis Montes i el seu equip de l´Hospital Severo Ochoa de Léganés innocents de l´acusació “anònima” d´eutanàsia activa (fins a 400 sedacions irregulars) i a la que el Conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Manuel Lamela, va donar crèdit. En un primer temps va ordenar una investigació i els mateixos inspectors nomenats per ell van descartar tota relació entre les sedacions de malalts terminals i les morts. No satisfet del resultat creà una comissió que aquest cop sí, dictaminà 73 “sedacions irregulars” . D’això se’n diu acarnissament!

Fa un any un jutjat de Madrid va arxivar la denúncia. Avui l´Audiència arxiva definitivament el cas amb una resolució que obliga a retirar qualsevol referència a mala praxi mèdica i a netejar els noms dels 15 metges.

Com ha dit el doctor Luis Montes aquest cas “ha estat l’agressió política més gran que ha patit la sanitat pública en els últims trenta anys”. Tres anys de calvari d´uns professionals que van ser separats dels seus llocs de treball perquè no corresponien al perfil desitjat per la presidenta de la Comunitat de Madrid i el seu conseller.

Aquí també, a l´origen de tot, trobem la Santa Inquisició i els seus seguidors. Han estat contraris al divorci, als preservatius i als anticonceptius, contraris a l’educació sexual, a la llibertat de les dones sobre el propi cos, a respectar l’orientació sexual i el casament homosexual. Des de la naixença pretenen regentar les nostres vides en nom d’una fe que són els primers en no respectar, i així fins al final, fins a voler negar-nos el poder morir dignament!

Van transformar la fe en arma de poder i en aquest país, encara hi som.