D'un temps, d'un pais

L´església de Foios, el meu poble, de pedra i maons aparents, era esplèndida; dic “era” perquè ja no ho és tant. La seva construcció es va iniciar el 1728 i els 748 habitants que comptava la parròquia en aquells temps es van haver d´endeutar per a una pila d´anys degut a la monumentalitat de l’obra. L´església és una de les més importants de l’Horta. Destaca la seva façana i sobretot l’imponent campanar que servia de far als mariners en alta mar segons contaven els vells. També sembla que és coneguda com la catedral de l´Horta.

Doncs bé, com els anys no perdonen -ni tan sols als temples elevats a la glòria dels Déus- l´església del meu poble necessitava una restauració. El consistori de la passada legislatura, amb les esquerres al govern i el PP a l´oposició, va acordar per unanimitat sufragar-ne les despeses: tot sigui pel bé de Déu devien pensar uns, o salvem una joia arquitectònica, devien pensar els altres, gens sectaris i, com a bons defensors del laïcisme, respectuosos amb les creences dels altres.

A Foios, com a tot arreu, sol ser la gent de diners -que no necessita d’equipaments socials- la menys inclinada a pagar impostos, la que sol ser més de dretes, la que més a missa sol anar i que més influència tenen; al nostre país, més que enlloc, tot això va lligat. Així és com l´ajuntament, sense un euro, va haver de vendre unes parcel·les del patrimoni municipal amb la finalitat exclusiva de restaurar l´església, i el producte de la venda es va donar a la Junta parroquial.

No conec la composició de la Junta parroquial “culpable” de la restauració i no sé de quants diners ha disposat i si els ha dedicat en la seva totalitat al monument com estipulava l´acord municipal. Però això és un altre tema que incumbeix més directament a l´ajuntament i a la Junta.

El que sí que ens incumbeix a tots, és com ha tractat la Junta la façana de l´església com si fora una modesta esglesieta, com per exemple la d´Albalat, el poble veí. Sense ser cap expert en restauració però sí tenint un mínim de sentit estètic, no és pot admetre en aquest cas, el procediment de tapar els forats i recobrir en part de ciment els maóns, pintar-los de vermell, i refer les juntes amb pintura blanca; recobrir igualment de ciment els pilars en relleu, pintar-los i dibuixar a sobre, amb un filet de pintura blanca, falsos blocs de pedra.

No sé si el cost de fer la restauració que es mereixia aquesta església sobrepassava les possibilitats pressupostàries però si els ciutadans, a través dels seus representants, poden declarar intocable la façana d´una casa particular, amb més raó s´hauria d´haver preservat la integritat estètica d´aquesta joia que “era” l´església de Foios. La Junta parroquial s’ha lluït.

Àngel Castanyer. Article publicat al Levante El mercantil valenciano (23/02/2008)