D'un temps, d'un pais

Ahir es van complir 30 anys de la primera visita del president Tarradellas al seu poble natal de Cervelló com a President de la Generalitat, poc de temps després del seu retorn de l´exili.

L´ajuntament va celebrar l´efemèride inaugurant, à la Biblioteca Municipal, amb la col·laboració de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet, una exposició de documents i fotografies sobre el president. La biblioteca vol ser un referent i ha creat una secció exclusivament dedicada als llibres que tractin de la figura de Josep Tarradellas. L´acte d´ahir va ser també, d´alguna manera, la presentació del projecte.

Van parlar l´alcalde Angelino Maestro, la regidora de cultura, senyora Rosaura Serra, i un ciutadà de Cervelló, el senyoy Ramón Huguet va realitzar una excel·lent crònica del dia en que el president i el seu poble natal es van retrobar des del final de la Guerra Civil.

L´acte va ser l´ocasió de presentar el retrat a l´oli del president que he tingut la satisfacció d´oferir a l´ajuntament per a la biblioteca i l´alcalde em va invitar a dir uns mots sobre els meus records relacionats amb el president. Com l´oratòria, sobretot improvisada, no és la meva millor qualitat, voldria que constés aquí el que vaig deixar de dir allí (!), en particular sobre el paper d´Emprius Club d´Opinió a la mort del president.

De la mateixa manera que Romà Planas i Miró, fidel entre els fidels del president, de retorn de l’exili, va ser el primer polític a considerar necessari retre homenatge a la tomba del president Luís Companys i a les víctimes del franquisme a la fossa comuna del Fossar de la Pedrera, en aquell temps indignament abandonada, al primer aniversari de la mort del president Tarradellas, va considerar que Emprius es devia també de retre-li homenatge. I és així com cada any, membres d’Emprius i uns quants militants socialistes del poble acompanyàvem la senyora Antònia Macià de Tarradellas al cementiri de Cervelló. A la tristesa de l’acte s’hi afegia la solitud institucional en la que tenia lloc la cerimònia sense la presència d´una representació del consistori municipal ni de la Generalitat, totes dues institucions governades aleshores per CiU.

Això s´ha de dir, perquè és així, com també s´ha de dir que a aquesta situació li va posar fi el consistori actual socialista presidit per l´alcalde Angelino Maestro quan va guanyar per primera vegada l´alcaldia. I des d´aleshores fins avui té lloc cada 10 de juny, desprès de la visita al cementiri, una ofrena floral al monument del president situat a l´avinguda que porta el seu nom. Una ofrena, avui en dia encapçalada pel consistori amb representacions del govern de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Baix Llobregat i d´un nombrosíssim nombre d´associacions i agrupacions cíviques de Cervelló i on no falta, òbviament, el grup Emprius, rendint així, al mateix temps, un discret homenatge al seu fundador desaparegut, Romà Planas.

Que cadascú en tregui la conclusió que vulgui, però és curiós de constatar que els millors reconeixements que haurà obtingut el president Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya de 1954 al 1980, el president que va saber dir no fins obtenir la derogació del decret franquista de 1938 que abolia la Generalitat, els haurà tingut, sense cap mena de dubte -tant pel que fa al seu municipi com pel que fa al país- durant els mandats de dos catalans d´esquerres originaris de fora de Catalunya que van saber copsar la càrrega política de l’apel·lació “Ciutadans de Catalunya!” feta pel president des del balcó del palau de la Generalitat.