En el meu poble utilitzem una expressió mig castellana quan es sobrepassen alguns límits, en aquest cas el de la decència: “Això es passa de castaño oscuro!”
El president de la Diputació de Castelló, l´inefable Carlos Fabra, com el cacic que és de les seues terres, s´està burlant de la Justícia, del País i de la seua gent com solament podia ser concebible en temps de poders absoluts i els seus tentacles arriben més enllà del seu domini, arriben fins el mateix govern de la Generalitat de Francisco Camps i del PP que sembla que li deguen molt. És indignant.
Un càrrec públic com Fabra, des de fa cinc anys, està defugint la Justícia que el persegueix per presumptes delictes de corrupció, tràfec d´influències, negociacions prohibides, falsedat en documents i frau fiscal.
Algunes de les causes contra ell no s´acaben d´instruir. Són innombrables els jutges que han passat pels jutjats castellonencs: arriben i al cap de poc temps demanen el trasllat. Què hi troben, què els hi diuen o els hi fan, perquè sistemàticament desapareguin de Castelló?
El Poder Judicial y el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, probablement per despistar i guanyar temps, va fer una petició al Govern Central que aquest va atendre creant el setembre passat a Nules dos jutjats de reforç per intentar agilitzar el “cas Fabra“.
I que ha passat? Doncs que la Conselleria de Justícia del govern valencià, a qui li corresponia aprovisionar en personal les noves instàncies, a la data d´avui, només ha incorporat un dels quatre funcionaris previstos i a més, resulta que no hi havia cap jutge substitut lliure per enviar-lo a ocupar les places! Des de fa quatre mesos estava previst que els nous jutjats es posarien en funcionament al gener i el jutge degà de Castelló es despenja ara al·legant que no sabia que la bossa de jutges estava buida “perquè tots aquests funcionaris estan ocupats en algun jutjat”.
El “cas Fabra“, com es veu, no es limita al feu del president de Castelló. Alguna cosa fa olor de podrit al reialme… de València, car el govern del PP de la Generalitat Valenciana que havia de destinar els funcionaris necessaris per poder posar en marxa els nous jutjats, fa causa comuna amb el presumpte delinqüent. I en front d´aquest lamentable espectacle, la Consellera de Justícia, Paula Sánchez de León, no troba altra cosa a fer que invertir els papers i acusar l´oposició de només tindre un objectiu, “entorpecer la justicia”, i d´usar-la “como carnaza política”.
Els valencians tenim el que ens mereixem? Tants anys lluitant pel país i les seves llibertats per al moment vingut, caure en mans dels qui no solament no van aixecar mai un dit per ell, sinó que el van negar fins l´últim moment.
Aquests dies he llegit una entrevista feta al portaveu de l´Asociación Cultural Escuela Laica de Valladolid que va iniciar i de moment ha guanyat -la Junta de Castilla i León ha recorregut la sentència- un procés judicial per treure els crucifixos de les parets de les aules de primària. El portaveu de l´Associació és professor de comptabilitat i pare d´alumne.
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
